Centre Excursionista Vila-real

Posts Tagged ‘rutes’

Quan anem d’excursió, sobretot si són marxes llargues o de més d’un dia, sovint he sentit a més d’un company comentar que estaria bé dur un burret per a portar el pes. Quan tenim xiquets no podem fer eixides molt llargues perquè els xiquets es cansen, o es cansen els pares de portar-los. Així que buscant una manera de poder fer rutes més llargues amb els xiquets sense els inconvenients del pes hi ha una solució fàcil: dur un burret amb el pes i els xiquets (si es cansen).
La veritat és que la idea ja em rondava pel cap fa temps i havia trobat diferents llocs on llogaven rucs d’albarda per a dur la impedimenta, però els més propers estaven al Pirineu. Quina va ser la meua sorpresa el trobar durant l’excursió a les “Muntanyes d’Alacant” als peus de Bèrnia un cartellet anunciant un burro-taxi a la Vall d’Ebo. Hem va faltar temps per a mirar a la web i vore que oferien i, llogaven rucs d’albarda per a un o més dies. Exactament el que buscava i ací a la vora com qui diu.
Així que el mateix divendres que els pelegrins pujaven cap a Penyagolosa vam agafar els atifells i vam fer camí cap a la Vall d’Ebo. Vam plantar la tenda a la zona d’acampada del poble i vam parlar (abans de parar la tenda) amb Jean Paul que és qui lloga els rucs, que ens va explicar totes les activitats que ofereix (que en són moltes) i ens va dir que normalment amb els rucs la primera vegada fa una ruta d’iniciació pels voltants d’Ebo per a acostumar-se al tracte i viatge amb rucs. Total que vam quedar per l’endemà.

L’endemà va eixir gris i plujós, per tant vam aprofitar per fer visita a la cova del Rull, a la mateixa Vall d’Ebo; al poble, i vam passar el dia a cobert.
El diumenge es va alçar per fi un dia clar i ras, sense núvols i amb un airet fresc de primavera. Ja des de bon matí els xiquets estaven delerosos d’anar a vore els rucs, però per diverses raons se’ns va fer un poc tard per començar.
Així a les deu passades començarem la ruta. Ruta curta però interessant i que bé mereix dedicar-li les 4 o 5 hores que recomana Jean Paul i no les 2 en què la vam completar nosaltres.
L’excursió discorre tota l’estona per camins asfaltats o pistes de terra que es van complicant progressivament, com correspon a una ruta d’iniciació.
Leer mas

Curt i fàcil passeig seguint el GR-33 de baixada, pel camí dels Pelegrins, passant per la vora del tossal de Marinet, que bé mereix una visita, i davallant la famosa costera del Marinet.
Ací està el track, encara que segurament no cal:

I ací un fullet explicant algunes coses del camí:

  sant_joan_a_xodos.pdf (1,6 MiB, 1.470 hits)

Ruta des de Rubielos fins a Olba seguint el PRV-126, que arriba fins a Montanejos.
A partir de la Fuente de la Peñuela coincideix amb una ecosenda recentment balissada.
La millor època per a fer-la és la primavera, sobretot si ha sigut plovedora.
Podem trobar-nos vaques pasturant pel camí, i encara que són inofensives ens poden donar algun ensurt.
Ací està el track:

I ací el fullet:

  rubielos_a_olba.pdf (3,2 MiB, 1.332 hits)

Ruta que recorre el GR-10 de Sacañet a Canales passant pels Ventisqueros de la Bellida; i el PR-80 de Canales a Bejís, encara que es desvia per un SL fins al poble passant per la Hoz de los Perez.
El recorregut final està un poc brut, per tant es recomana pantaló llarg.
Ací està el track:

I ací un fullet amb l’explicació:

  sacanet_a_bejis.pdf (1,3 MiB, 1.388 hits)

La Lastra és una d’eixes montanyes poc conegudes i poc pujades, pot ser per no destacar massa a l’ombra de la Ràpita, però els seus 1041 metres la situen com un dels cinc mils de la Serra d’Espadà (almenys de la part oriental).
L’excursió de hui és senzilla, pujarem com si pujarem a la Ràpita des d’Algimia pel camí de Villamalur, però a l’arribar al coll de Villamalur, en conte de pujar a la dreta (Ràpita) seguirem a l’esquerra, passant per una senda molt bonica, desviant-nos per un camí poc fressat per a pujar a la Lastra (i baixar pel mateix camí), fent la volta per l’ombria fins a un coll, on ens desviarem per a, travessant la carretera de Matet, retornar per un terreny més planer a Algimia.
Hi ha la possibilitat de continuar fins a Matet passant per la nevera del Carro, allargant un poc més l’excursió.
Ací està el track:

Leer mas