DE SANT JAUME DE VILA-REAL A LA BALMA

Sembla que històricament no hi ha una tradició de pelegrinatge de les terres castellonenques a la tomba de Sant Jaume, almenys no hi ha constància de l’existència d’una ruta que seguira molta gent per desplaçar-se a venerar l’Apòstol.

 Avui en dia som molts els qui, per diferents motius, viatgem a distints indrets d’Espanya per seguir uns dels camins a la capital jacobiana, i no una, sinó diverses vegades; el camí enganxa. Un més de nosaltres és Javier Vicente, aficionat al senderisme i, com no, al camí. Allà cap al 2004 ell i unes quantes persones amb la mateixa vocació van fundar l’Asociación de Amigos de la Ruta Jacobea Ultreia-Castellón. La primera inquietud, d’ell i de l’Associació, va ser l’elaboració d’un trajecte que, per motius fundats i lògics, poguera unir Castelló amb algun camí ja conegut que ens conduïra a Compostel·la. Així, basant-se en textos del professor Francisco Esteve, unint fites i signes de l’Apòstol, calçada romana, camins de Jaume I entre València i Monzón, camins d’antics pelegrinatges al Pilar, va traçar un itinerari que partint d’una fita important, com és Sant Jaume de Fadrell, recorreguera 164 km per la província de Castelló, i arribara després de més de 1.100 km a Santiago.

En el Centre Excursionista de Vila-real, després de l’èxit de participació d’enguany en la celebració del 25é aniversari de la publicació de la topoguia del primer sector del GR7 per la nostra província, vam decidir incloure en la programació de tots aquests anys una ruta temàtica, un itinerari que, per un motiu o un altre, enllaçara diverses etapes. Ja que en el centre som quasi multitud els enganxats al Camí de Sant Jaume, ens va sorgir la idea de, com no, recórrer la ruta jacobina per la nostra província en 2013 i deixar la porta oberta a la possibilitat de continuar-la, en grup o individualment.

 

Vaig quedar jo encarregat del tema. El primer pas va ser assabentar-me del recorregut, que ens hem creuat moltes vegades en les nostres eixides. Va ser cosa fàcil, gràcies al treball de l’Associació Ultreia-Castelló, que en la seua pàgina web disposa d’informació més que suficient. El segon pas va ser veure com enllaçàvem nosaltres des de Vila-real. En estudiar l’itinerari, era clar que el camí històric de Vila-real a La Pobla és la Via Augusta –camí real, camí Santa Quitèria, camí Cova del Colom–. Tot i això, trobava un inconvenient: la major part de la ruta va al costat de l’autovia de la Plana, ja que aquesta s’ha menjat la carretera, que al seu torn ja es va menjar la calçada. Per tant, em va semblar que el camí més atractiu és el que, passant per Almassora, ens porta pel Caminàs a Sant Jaume de Fadrell, i des d’allí seguir el ja assenyalat. Així, anem de l’única església a l’única ermita de la província amb advocació a Sant Jaume; és més, el nostre Sant Jaume de Vila-real és la imatge de pelegrí.

.

.

Itinerari:  El recorregut, el dividirem en sis etapes. Començarem de l’Església Arxiprestal Sant Jaume, passarem per Sant Pasqual i ens encaminarem per la riba del riu a Almassora. Des d’allí anirem a buscar el Caminàs per a dirigir-nos a Sant Jaume de Fadrell, quilòmetre zero del camí de Castelló. Seguint el Caminàs, la ruta passa per l’ermita de Sant Josep, El Lledó i Sant Roc de Canet. Sense pujar a l’ermita de la Magdalena, enfilarem per vora el Desert cap a La Pobla Tornesa, on acaba la primera etapa. Haurem fet uns 28 km.

 

En la segona etapa, en eixir de La Pobla, el camí segueix durant un bon tram la Via Augusta, on veurem els senyals d’aquesta. Passarem per l’Arc de Cabanes, l’ermita de la Mare de Déu de l’Adjuctori de Benlloch i finalment arribarem a La Serra d’En Galceran. En total 26 km, aproximadament.

La tercera etapa, d’uns 22 km, la farem entre La Serra d’En Galceran i la Masia del Segarró, que es troba on el camí creua la carretera a Ares, ja que si l’acabem a Sant Pau d’Albocàsser es queda curta i, si l’acabem a Catí, massa llarga. D’aquesta manera les etapes queden més igualades. Després de deixar enrere La Serra trobem el coll de la Bandereta, que baixarem cap a Els Rosildos, des d’on arribem a l’ermita de Sant Pau per les vores de la Rambla. El camí torna a la Rambla i, passant per la Masia de la Segarra, eixirem a la carretera, on acabarem l’etapa.

Comencem allí la quarta etapa. Després de passar per l’ermita del Pilar, entrem a Catí, però no ens hi quedem. Anem al santuari de la Vallivana, on podem veure un Sant Jaume Pelegrí, que no porta els evangelis a la mà esquerra com és normal (ho podem veure així en la imatge del Sant Jaume de Vila-real), sinó una imatge de la Mare de Déu de la Vallivana. Hem recorregut aproximadament 26 km.

La cinquena etapa, després de 23 km, acaba a Morella. Pujant el barranc de la Bota arribem al port de Querol. Anem amb compte amb la carretera N-232. Pel camí de l’Hostal de la Lloma als Llivis de primer i per la CV-12 després, arribem a l’Hostal Nou i a Morella, per la porta de Sant Mateu.

 

L’última etapa la recorrerem entre Morella i el Santuari de la Balma. Deixarem Morella per la porta de Sant Miquel, passarem per l’aqüeducte i seguint la carretera CV-1170 farem cap a Xiva de Morella. Continuant el PrV-217 el camí arriba a Ortells, on no entrarem. Per vora del riu Bergantes anirem a Sorita, hi passarem per davall i finalment, després de 24,5 km, entrarem a la Balma, acabament del nostre recorregut pel camí de Sant Jaume de Castelló.

De Sant Jaume de Vila-real a la Balma haurem caminat 149 km, seguint les indicacions que assenyalen el nostre discórrer, entre elles 43 mollons de color groc i blau que ha situat la Diputació de Castelló. Deixarem ací el “continuarà” per a propers reptes en el camí.

.

Consulteu el calendari de les etapes en la programació.

.

Més informació: http://www.castellonsantiago.es/

Leave a Reply