Font Roja – el menejador

Por: Vicente Andreu

Dissabte 13 de març de 2010, a les 7 hores i alguns minuts eixim dels Lluïsos en l’autobús (conduït per Manuel, com sempre) cap al Paratge Natural del Carrascar de la Font Roja (Alcoi), passant abans per les alqueries on replegarem uns companys de “fatigues”. En total 36 senderistes, incloent-hi el guia.

En poc més de dues hores ens plantem a l’aparcament del Santuari de la Font Roja, després de fer una visiteta al Centre de Visitants (1050 m) i picar un poc per allò del desmai, i de fer els estiraments que com sempre tant estupendament ens prepara la nostra amiga Ceci, ens posem en marxa seguint a Juanjo Chorro per sendes entre carrasques de la cara nord de la serra, l’ombria (encara que no fa massa falta protegir-se del sol). L’itinerari que seguim és el llarg per arribar al pic del Menejador (1356 m), però a la vegada el més suau. A poc de començar ens deixem a l’esquerra la cova Gelada (un altre dia tornarem a refrescar-nos amb els seus 7º de temperatura, hui no els notaríem). Eixim a una pista de terra i poc desprès arribem al Pla de la Mina on veiem la reproducció d’un forn de calç i d’una carbonera, llegim els panells, fem unes fotos i mamprenem el camí. Passem ara pel Pla dels Galers fins on retornarem per fer la ruta del barranc de l’Infern. A poc a poc la pista es va empinant i anem prenent altura, tant que abans que arribem a la Cava Coloma sembla com si caiguera algun copet xicotet de neu, i és que el vent arrossega l’enfarinadeta que hi ha als arbres del dia anterior. La Cava Coloma és el que ací diem nevera, es troba a 1320 m d’altura, té una capacitat de 2200 m3, s’ha perdut la cúpula. Seguim per la pista i a poc passem a la vessant de la solana (?) on veiem com va canviant el tipus de vegetació, i també el cel, ja va guaitant el sol. Després de passar per un pla on hi ha un dipòsit per a incendis fem la pujadeta final al Pic del Menejador, on menjarem (esmorzar) refugiant-nos del vent. Des d’ací podem observar una bona panoràmica de diverses muntanyes d’Alacant (Mariola, Aitana, Puig Campana, Bèrnia, etc, etc.). Fem fotos i foto de grup i tornem cap avall pel mateix camí fins el Pla dels Galers, abans d’arribar pugem al Mirador de Pilatos des del qual hi ha una bona vista de la serra Mariola i la vall del riu Polop. Al pla prenem la senda que baixa per una preciosa zona ombria de carrasques cap el Barranc de l’Infern. Fem un agradable passeig per esta senda on alguna membre de l’excursió arrenca a cantar, amenitzant més si fa la caminada. Passem per un corriol d’aigua en una corba humida, que és el barranc. En caminar un poc més s’obri la senda i podem observar a dalt l’edifici del Santuari i del Centre d’Interpretació, comencem a pujar primer poc a poc i després més ràpidament, salvant les revoltes de la carretera, fins l’aparcament on hi ha l’autobús. Entre tots pensem que és un poc prompte per a dinar i convencem Juanjo per fer-ho en arribar a Bocairent.

Ja dinats creuem Bocairent i anem a fer una visita a les Covetes del Moros, situades a vora del poble, al barranc de la Fos, pel camí observem el pont romà i el calvari que puja fins l’ermita del Sant Crist. Les covetes són un grup d’unes cinquanta coves artificials excavades a la roca, en forma de cambra no massa gran amb un forat a l’exterior en forma de finestra, penjades a meitat d’un penya-segat, formant pisos en nivells no regulars. L’ús de les covetes sembla no estar massa clar, possiblement eren magatzems de gra. Probablement foren concebudes per a estar separades unes d’altres, ja que cada finestra té la seua argolla per a col·locar la corda, però actualment estan totes comunicades per estrets forats a la paret o a dalt o a baix. Tant estrets són el forats per a accedir a algunes d’elles i un punt claustrofòbics que uns pocs companys/es obtén per quedar-se a fora, la resta ens ho vam passar d’allò més bé, alguns accedint a totes les habitacions possibles i gaudint com a nanos (done fé). En acabar Juanjo ens porta a fer una volta pel Bocairent medieval, visita al casc antic declarat conjunt historicoartístic.

Abans de pujar a l’autobús Cecília ens fa uns estiraments i mengem alguns trossos de coca proporcionats per les reposteres de torn. I a casa, donant per finalitzat este dia tant variat i entretingut que ens a preparat Juanjo.

Download: Font Roja - Menejador  Font Roja - Menejador (3,3 MiB, 1.200 hits)

Leave a Reply