En conte de fer la típica excursió al Castell de Castro pujant pel barranc de la Font de la Penyeta i tornant pels pous de Cantallops, farem una volta més llarga anant per l’arquet i la font de Marc, pel camí d’Eslida, fins al coll Roig, i pujant per la Malladeta a Castro, tornarem baixant quasi tot el barranc de l’horteta per a agafar el camí de Xovar de retorn al poble. Ací està el track:

Read the rest of this entry

La Lastra és una d’eixes montanyes poc conegudes i poc pujades, pot ser per no destacar massa a l’ombra de la Ràpita, però els seus 1041 metres la situen com un dels cinc mils de la Serra d’Espadà (almenys de la part oriental). L’excursió de hui és senzilla, pujarem com si pujarem a la Ràpita des d’Algimia pel camí de Villamalur, però a l’arribar al coll de Villamalur, en conte de pujar a la dreta (Ràpita) seguirem a l’esquerra, passant per una senda molt bonica, desviant-nos per un camí poc fressat per a pujar a la Lastra (i baixar pel mateix camí), fent la volta per l’ombria fins a un coll, on ens desviarem per a, travessant la carretera de Matet, retornar per un terreny més planer a Algimia. Hi ha la possibilitat de continuar fins a Matet passant per la nevera del Carro, allargant un poc més l’excursió. Ací està el track:

Read the rest of this entry

Un dels llocs emblemàtics a visitar de la Serra és el Castell i la Nevera de Castro, en esta volta, un poc llarga, els visitarem els dos, pujant també per la Costera, i tornant a Eslida per Terraguan per a eixir directament a la font de Matilde. El punt d’eixida de la ruta són les piscines d’Eslida (ara mateix tancades), i ens agafarem per a pujar a la Costera un camí més curt que el SL recentment marcat, que puja passant per la font dels Llops (una bona alternativa de pujada ja descrita a la web). Des de la Costera anirem al coll roig, i d’ací a la Malladeta, des d’on anirem al Castell, i baixant a la pista, a la Nevera. La baixada la farem anant cap a Terraguan, que no pugem, i agafant una senda que travessant la carretera ens duu a la font de Matilde. Ací està el track:

Read the rest of this entry

Clàssica excursió fent la volta a tota la vall de Suera, eixint pel camí de Benitandús i agafant la senda de la font del Porc, per tota l’ombria dels òrguens, pujant després al casalet i rodant per la partida de Pedralba (i passant per la campana) per a baixar a la font de Castro, per acabar d’arrodonir la jornada li farem una visita al castell. Existeix l’opció d’acurtar-la anant de la font del Porc a la de Castro i tornant pel camí vell. Ací està el track:

Read the rest of this entry

Des de la font de castro de Suera, pugem per la font de l’avellaner fins al Mas de la Campana, i des d’ací passarem a la vall del Xinquer i per la font del corral i la solana anem a 4 camins, tornant per la nevera de 4 camins i el jupillo, baixant pel GR36. La senda del barranc de l’avellaner fins al mas de la Campana mateix ha estat netejada recentment, per tant ara és possible fer-la i gaudir d’este magnífic barranc, el track i la descripció van per una senda que va per fora del barranc i que es sol mantindre neta per anar sota els arbres. Podem recurtar l’excursió passant pel cim de la Talaia, la montanya més alta de Suera, encara que en este tros no hi ha senda clara, sobretot a la baixada. Ací està el track:

Read the rest of this entry

L’excursió de hui és de nota, eixint d’Artana li pegarem la volta al Puntal i tornarem. Molt fàcil sobre el paper però un poc més complicat en realitat. L’anada la fem seguint una senda poc xafada fins un coll que ens deixa baix del Puntal, on podríem pujar per la seua cara nord seguint un senderol que mou del mateix coll, assenyalat amb fites. Seguirem però recte per un tros de sender pendent de netejar uns 400 metres fins passar un barranquet, on començarem a baixar per un sender més clar. Malgrat estar un poc brut este tros és un d’eixos racons tan bonics que encara queden per descobrir a la Serra. Des d’ací baixem al barranc del rodaor per a agafar el GR-36, i el seguim, desviant-nos a l’ereta per a pujar al Puntal, i després baixant a les mines d’Artana, retornant al poble per pista. Ací està el track:

I ací l’explicació detallada:

  VOLTA_AL_PUNTAL_DARTANA.pdf (1,9 MiB, 162 hits)

Esta ruta ens apropa a un dels racons més curiosos de la Serra: la Balsa de la dehesa de Soneja, única llacuna de montanya de la zona i per tant considerada com a zona humida i protegida com a tal, a més de estar catalogada com a paratge natural municipal. L’ajuntament ha marcat un itinerari didàctic, i un PR que uneix el poble amb la Balsa. Ací està el track:

i ací està la descripció:

  marianet_la_dehesa.pdf (2,7 MiB, 89 hits)

Farem una volta circular a la valleta de Mosquera, la zona millor conservada de la serra. No cal perdre de vista que tota la finca que travessem és particular i s’ha mantingut bé gràcies a que els seus propietaris han tret partit del suro i han cuidat i conservat les sureres.

La pujada al Carrascal (Pepe el Bono l’anomenava les penyes de Logronyo) no està inclosa, però si descrita, per tant he buscat un track on si que es troba la pujada. Es tracta d’un track que va des d’Assuebar (bé des d’un lloc proper) entrant per pista fins un punt on podem fer la ruta més curta, pugem per las Balsillas cap a la Mosquera i retornem per pista, sota los Castillejos.

Ací teniu el track de la volta:

Ací està el track des d’Assuèbar:

I ací l’explicació més detallada:

  MOSQUERA.pdf (1,5 MiB, 118 hits)

Excursió en forma de 8 que ens permet acurtar-la (o allargar-la seguint el GR cap a l’ereta) i ens dona unes vistes precioses de la Plana i tot el golf de València, ideal per a dies de fred i d’aire.

Al puntal de Font de Cabres se sol pujar des de la Vall d’uixò (si busqueu la vall alpina ho trobareu explicat), però esta vegada pujarem des de la Vilavella, seguint el recorregut del GR-36 a l’eixir de la Plana.

Ací teniu el track:

I ací l’explicació:

  FONT DE CABRES.pdf (1,1 MiB, 223 hits)

El bellota és una de les muntanyes més boniques de la serra i en canvi sembla la gran oblidada, siga per estar un poc apartada de la ruta que va per la carena, siga que s’accedeix des del nord, des d’on sembla una muntanyeta més, o siga per altres raons. Podem pujar al Bellota des d’Eslida completant la pujada al Puntal de l’aljub, o des d’Ain, venint pel coll de Mosquera o del coll de Barres i fent una volta circular, però la ruta més interessant és des de Xovar, des d’on observarem la cara més bonica de la muntanya.

Pujarem pel camí vell d’Ain fins el pinar del retor, passarem per la nevera d’Eslida, xicoteta i amagada malgrat estar a pocs metres de la senda, i després de fer el cim, baixarem per un pedregal fins a la pista de la bellota, per ací travessarem el barranc del mateix nom i per una vella senda arribarem al poble quasi per on havíem eixit.

Ací teniu el track:

I ací una millor explicació:

  XOVAR - BELLOTA.pdf (2,0 MiB, 116 hits)