Ruta: Aín – Coll de Barres – Puntal de l’Aljub – Pinar del Retor – Pic Bellota – Penya Blanca – Font de l’Hereta – Aín Ascens acumulat: 1195 m Pendent màxima: 52%

Descripció:

Eixim d’Aín en direcció a la piscina, direcció sud, per a buscar el GR que puja al Coll de Barres. A l’eixida del poble veiem ja un post indicador de GR i SL.

Al passar per el costat de la piscina anem cap a la dreta, i no agafem la pista de formigó, més indicada per a vehicles. Al cap d’un moment arribem al Molí de l’Arc i un poc més endavant a un altre post, que ens indica a dreta cap al Castell d’Aín i Coll de l’Ibola, i a esquerra, per el GR-36, la direcció que busquem, cap al Coll de Barres, tirem doncs cap a l’esquerra, camí empedrat però no formigonat. Als pocs minuts eixirem a la pista formigonada que havíem deixat a l’esquerra al passar per la piscina, tirem endavant seguint el sentit de martxa que duem. Més endavant arribem al Molí de la Bassa (no estic segur del nom) i més tard a la font de la Caritat, actualment tancada. En arribar a la partida de la Mesquita seguim la pista per l’esquerra (eix també una pista cap a dreta en direcció a la font del Junqueret i la font de l’Hereta remuntant el barranc del Roig). Seguim les marques de GR i arribem a un altra font de la que desconec el nom i anem cap a esquerra, al poc arribarem al post que ens indica que tenim que deixar la pista i agafar cap amunt en direcció al Coll de Barres, aquest tros del camí es de forta pendent. Per fi, arribem al Coll de Barres des d’on podríem anar al Pic Batalla, però això ho deixem per a un altre dia.

Continuem marxa des de el Coll de Barres per la pista i a uns 10 metres veiem el post que ens indica el PR cap al Puntal de l’Aljub, encara que ara, supose que per malifeta d’algun “graciós” no te cap fletxa indicadora. Seguim la senda que eix a peu de post i passem per el costat d’unes runes d’un corral o caseta. A fi de senda arribem a la part alta de la cresta que uneix la Penya Blanca amb el Puntal de l’Aljub passant per el Bellota, allí veiem un post que ens indica les direccions del Puntal de l’Aljub i el Coll de Barres (d’on venim). Bon lloc per pegar un mosset!! ens ho mereixem. Esmorçant estàvem quan van aparèixer Pasqual Paricio i Lluis Triviño, de Valencia i grans aficionats al senderisme, son de lo més agradable i xarrant xarrant se’ns passa el temps (cau alguna que altra taronja i llonganissa seca, que hi ha fam), els diem fins desprès, van en direcció al Bellota, supose que més tard els tornarem a vore.

Pujant fins on hem esmorzat em vist sureres joves, bruc, grèvol, timó, savoritja, romer, pins, càdec, i altres brosses, flors i arbres que no conec encara, està tot molt bonic i la majoria en flor. Més amunt vorem falaguera i més tipus de pins.

Es de visita obligada si hem arribat allí allargar-nos al Puntal de l’Aljub, hi així ho fem. En arribar xarrem amb Carles Jarrega, d’Altura, Guarda de Prevenció de la Generalitat, també està llí el seu gos Ron. Desprès d’una xarrada molt agradable (es nota que li agrada la seua feina a Carlos) tornem cap el lloc on havíem esmorzat i d’allí continuem marxa cap al Pinar del Retor, on prop d’allí tornem a vore a Pasqual i a Lluis, esta volta ens fem unes fotos tots junts, molt bona gent!! Vos recomane el seu blog personal(http://pascualparicio.wordpress.com), ha caminat per un munt de llocs, es nota que li agrada açò!!

La següent etapa es Pic Bellota, on arribem ja un poc cansats, ja duem unes quantes hores de camí, però val la pena.

El Bellota, tal i com diu Carles Janes, es un dels pics més bonics de la contornà, ja que al no estar envoltat per cap altre té unes vistes de les que no gaudeix cap altre dels més aprop. Les moles de pedra que hi trobem al pic junt amb les vistes i la comoditat dels seus “seients” fan que ens quedem una estona allí, descansar també es bo de quan en quan.

Ara, per continuar, tenim que desfer un tros de camí per tornar a trobar el PR, i seguint-lo en direcció nord-oest anem baixant i desprès pujant (com no) cap a la Penya Blanca, una volta allí baixem al punt on s’arriba des de la Mosquera i el Tossal Gros, encara que nosaltres esta volta anirem cap a la font de l’Hereta, eixint-nos del PR i baixant buscant el barranc del Roig, passar per la font del Junqueret i arribar a la Mesquita es tot un, encara que no val la pena anar massa de presa, ja que les sureres dels voltants son impressionants.

De la Mesquita cap a Aín es camí conegut, així que vos deixe, jo tire cap a un altre costat. Espere que vos haja agradat i que compartim altres eixides, fins aviat!!