DIUMENGE 19 SETEMBRE

Excursió en Xiquet: Vilafranca: Museu de la Pedra en sec

• Distància aproximada: 3 km

• Duresa: cap

• Dificultat: cap

• Transport: vehicles particulars

• Eixida: 9 hores des de la Plaça del Llaurador

• Guies: Xavier Llop i Àlvar Manrique

• Observacions: Excursió que s’emmarca dins els itineraris del Museu de la Pedra en Sec de Vilafranca; abalisada i amb panells explicatius. Apta per a xiquets a partir de 2 anys, el recorregut és accessible amb cotxets de rodes grans (millor de 3 rodes). Dinarem a les fonts del Llosar (tauletes i jocs per a xiquets), i després de dinar podem visitar la fira ramadera de Cantavieja.

DIMECRES 22 SETEMBRE

Passejades a la llum de la lluna: Desert de les Palmes

• Distància aproximada: 5 km

• Duresa: baixa

• Dificultat: poc difícil

• Transport: vehicles particulars

• Eixida: 19 hores des de la Plaça del Llaurador

• Guies: Jesús Hernàndez i Juani

• Observacions: Passejades de curta durada i prop de casa per estirar les cames entre setmana aprofitant la lluna plena. És recomanable dur llanterna per si està núvol. Com a molt tard a hora de sopar estarem de tornada a casa; si volem també podem quedar-nos a sopar a la llum de la lluna i tornar més tard.

DIUMENGE 26 SETEMBRE

Dia de la Muntanya Neta

• Vía Verda de Benicàssim a Orpesa

• Distància aproximada: 14 km

• Duresa: baixa

• Dificultat: sense dificultat

• Transport: vehicles particulars

• Eixida: 8 hores, des de la Plaça del Llaurador, Vila-real9 hores, des de la Torre de Sant Vicent, Benicàssim

• Guies: Centre Excursionista de Benicàssim

• Observacions: inscripció 5 € fins el 18 de novembre, portar llanterna. Eixida des de la Torre de Sant Vicent, Benicàssim a les 9 h

DIUMENGE 26 SETEMBRE

Excursió per a TOTS Valencia Medieval

• Distància aproximada: recorregut pel casc antic de Valencia, pel carrer Cavallers, barri del Carme, plaça Rodona, plaça Sta Caterina, passant per la Llotja, la catedral i l’esglèssia de San Joan de l’Hospital.

• Duresa: baixa

• Dificultat: sense dificultat

• Transport: vehicles particulars o tren

• Eixida: es confirmarà el dia de la inscripció

• Guies: Pepe Cano i Josep Maria Vilanova

• Observacions: eixida programada per iniciar-se, sense exigència física, ideal per a gent de totes les edats.

Com podeu vore hem inclós noves categories. D’una banda estan les excursions en xiquets de les quals en farem una al mes; d’altra i dona’t que no s’ha renovat l’acord amb la Regidoria d’Esports hem inclós les excursions per a tots, equivalents al senderisme 3 de la regidoria d’esports; a més també hem programat excursions amb autobús de característiques semblants a les fetes pel servei d’esports de la regidoria durant els darrers anys. També s’han inclós les passejades a la llum de la lluna, excursions curtes i entre setmana aprofitant les nits de lluna plena; sempre propet,  per a estirar les cames, estar en contacte amb la natura i desconectar.

Esperem que la nova programació siga del vostre agrat.

Xavier

1. Promoure la participació de muntanyers, senderistes i tota la societat en general en una campanya de sensibilització mediambiental sobre la conservació del nostre patrimoni natural.

2. Col·laborar amb ajuntaments, entitats veïnals i conservacionistes de les distintes comarques per tal de sensibilitzar-los en la protecció i defensa del seu propi territori.

Enguany les associacions excursionistes convocants hem decidit dedicar aquesta jornada a donar a conèixer el que han significat històricament les torres de guaita i el valor paisatgístic i natural dels indrets del nostre litoral més proper.

En eixe sentit, la costa d’Orpesa conté significatius exemples de torres de guaita i a la vegada reuneix la geografia natural rocosa, plena de cales i naturalment encara prou verge, que la fan un bocí molt preuat pels especuladors que albiren el gran negoci, tot malmetent per sempre més allò que els excursionistes més apreciem,el territori, el paisatge i la natura.

El litoral valencià ha estat, tradicionalment, un espai ambivalent: per una banda, permetia els contactes comercials, la pesca i donava així vida i activitat als habitants que vivien d’ell i junt a ell. La mar era també una via de comunicació, gràcies a ella s’expandia la cultura i les relacions comercials. Però junt a això, era la porta oberta a la mort, a l’esclavitud o al robatori: era la frontera més perillosa del regne. És per això que el control i la defensa costanera ha estat una de les preocupacions seculars dels governants de l’antic regne de València.

Fent un repàs de la història de les torres de guaita és també fer un repàs de la història de l’antic regne de València. Per tal de reduir el perill provinent de la mar, les autoritats forals, així com els consells municipals de les viles i ciutats valencianes, van establir, a poc a poc, una estratègia de control del litoral, una de les quals va ser la construcció d’un sistema defensiu basat en torres de vigilància que va veure la llum a mitjan segle XVI. Les torres de guaita no només són un sistema defensiu militar, també marquen els costums del lloc on estan enclavades, i en el cas d’Orpesa aquesta relació és tan evident que en la carta de poblament, atorgada a Orpesa l’any 1589, ja es preveu donar seguretat enfront dels atacs del pirates, comprometent-se a donar una peça d’artilleria per cada posició defensiva, alhora que els pobladors es fan càrrec que aquesta estiga a punt.

Després d’aquesta petita introducció, ara nous i moderns perills s’albiren a l’horitzó contra les torres de guaita, contra el territori on estan enclavades i contra el paisatge de què formen part. Intentarem explicar-nos breument en què consisteixen i la raó per la qual hem decidit dedicar enguany la nostra anual trobada a alertar i donar a conèixer aquesta nova agressió a les nostres terres.

Per Resolucions de la Conselleria de Cultura i Esport, de data 9 de setembre de 2008, la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià incoa expedient per a la delimitació de l’entorn de protecció de les torres de la Cordà i Colomera d’Orpesa. Ambdues torres constitueixen Béns d’Interés Cultural amb la categoria de Monument i qualsevol intervenció que pretenga realitzar-se en l’entorn de protecció del monument requerirà autorització prèvia de la conselleria competent i també contempla que a fi de preservar el paisatge no s’autoritzaran edificacions per a cap ús, i hi queden expressament prohibits els abocaments de residus i els moviments de terra. La delimitació de l’entorn de protecció s’estableix en els dos casos en 200 metres.

Doncs bé, ara s’acaben de publicar sengles Ordres, la 7/2010, de 12 de febrer, per a la torre Colomera i la 14/2010, de 15 d’abril, per a la torre de la Cordà; mantenint la delimitació de 200 metres en tots dos casos, s’estableix que, en el cas de la torre Colomera, no s’autoritzaran edificacions per a cap ús a una distància inferior a cinquanta metres del monument, i, en el cas de la torre de la Cordà, no s’autoritzaran edificacions per a cap ús en l’àmbit delimitat per l’antiga via fèrria i la línia costanera. El canvi, com pot comprovar-se, és ben significatiu i, segons sembla, motivat, almenys pel que respecta a la torre Colomera, pel projecte de construcció d’un hotel a la seua vora.

La qüesti. té una altra vessant que pensem és prou significativa, com és que la Llei de Costes estableix un àmbit de protecció de 100 metres des de la línia costanera, on està estrictament prohibit qualsevol tipus de construcció, així resulta que si es pretén construir l’esmentat hotel a 50 metres de la torre Colomera, es trobarà dins de la línia de 100 metres que estableix la Llei de Costes. Ara bé, malauradament això no és cap garantia: a la mateixa urbanització trobem construccions recents que es troben a menys de 100 metres de la costa i el ministeri corresponent responsable tampoc no n’ha dit res.

És per tot això que hem considera’t que enguany la nostra reividicació estiga dirigida a les torres de guaita d’Orpesa, al territori on es troben enclavades i al paisatge que les envolta.

Us convoquem a una marxa senderista a totes i tots, que tindrà lloc el dia 26 de setembre de 2010 per la ruta de la Via Verda de Benicàssim a Orpesa.

Eixida a les 9:30h des de la Torre de Sant Vicent a Benicàssim, situada en la platja del mateix nom.

El preu de la inscripció és de 5 EURO, inclou un regal sorpresa per a cada participant.

Comencem a caminar pel passeig marítim de Benicàssim, per l’anomenada Ruta de les Vil·les fins a l’hotel Voramar on ens incorporarem a la Via Verda, per la qual continuarem fins a Orpesa, passant per les dues torres que han motivat aquest acte. Tornarem pel mateix camí.

Durant tot el trajecte anirem gaudint del Mediterrani.

OBSERVACIONS: El recorregut és totalment pla i per tant apte per a totes les edats; cal portar menjar i aigua per a tot el dia. També heu de portar llanterna, perquè passem per un túnel de 600m de longitud que en el moment de redactar aquest escrit i malgrat tindre la instal·lació d’enllumenat realitzada, no funciona.

DISTÀNCIA: 14Km

La data límit d’inscripció serà el 18 de setembre.

Per a inscriure-vos-hi podeu dirigir-vos a qualsevol de les

adreces següents:

CENTRE EXCURSIONISTA DE CASTELLÓ Telèfon 964 234 490 info@cecs.es www.centreexcursionistacastello.org

CENTRE EXCURSIONISTA DE BENICÀSSIM Telèfon 628 117 060 www.centreexcursionistabenicassim.org

SOCIETAT D’AMICS DE LA SERRA ESPADÀ (SASE) Telèfon 659 084 337 secresase@serra-espada.org www.serra-espada.org

CENTRE EXCURSIONISTA DE VILA-REAL Telèfon 636 243 910 www.cevila-real.com

CENTRE EXCURSIONISTA DE VALENCIA infocev@centroexcursionista.org www.centroexcursionista.org Tel. 96 391 16 43 – 96 392 31 47 96 391 48 86 – Fax. 96 391 18 53

Muntanya Neta 2010

El proximo domingo dia 18 de 10:30 a 13:30 en el maset de Andrea y Modesto, Alba Alarcon, impartira un curso practico de primeros auxilios basicos.

Los interesados deben apuntarse el jueves en el centro (recordad que ahora estamos en la cuarta plaza)

Despues del cursillo habra paella para todos los asistentes,

Hay que llevar una esterilla o similar para las practicas en el suelo.

Mas informacion el Jueves en el centro

Eixida: 7h del matí des de la plaça del Llaurador. Arribada: 7h de la vesprada.

Anirem des de Vila-real a Tramacastilla, esmorzarem i començarem la ruta seguint el PR-TE1 de Tramacastilla a Villar del Cobo, passant per dalt de l’espectacular Barranco Hondo que ha excavat el riu Guadalaviar, arribant finalment al Salto de Pero Gil. Des d’ací caldrà banyar-nos doncs baixarem pel riu i, encara que la major part del trajecte anirem per la vora (sense sender) hi ha uns quants llocs on caldrà banyar-nos els peus i, almenys en un, quasi fins el pit. Arribarem al Molino del Barranco Hondo i des d’ací per sender balissat retornarem a Tramacastilla. En total són uns 15 km de recorregut, que ens costaran unes 4-5 hores, arribant a dinar a Tramacastilla a les 3 de la vesprada aproximadament. Després de dinar encetarem el camí de baixada. Si ens queda temps podem visitar l’aqueducte d’Albarracin. Cal dur roba i calcer adequat per a l’aigua, i per a caminar, i aigua; el menjar podem deixar-lo a Tramacastilla i la roba de recanvi. Podeu trobar més informació de rutes semblants a: Rocacoscolla i rutas i sendas. Xavier

Cuatro coches partimos sobre las 08:00 de la mañana y tras una pequeña parada en Mora de Rubielos a tomar un café llegamos sin novedad hasta Cabra de Mora y desde alli en coche todavía fuimos a buscar el incio de la ruta que inicia 7 kilometros mas alla en una carretera asfaltada en bastante mal estado de conservación que nos llevaría hasta Alcala de la Selva si esta fuera nuestra intención, cumplidos estos siete kilómetros a la derecha en el sentido de la marcha encontramos un entrador con un poste de PR y allí dejamos los coches, y nada mas salir la tan temida lluvia hizo su aparición, asi que al proceso inicial de cargar mochilas y asegurar botas y demás añadimos el de ponernos capa, chubasqueros y demás, pero como no era una gran cantidad lo que llovia, decidimos continuar la marcha, desde aquí un camino señalizado como PR nos lleva bajo un camino de pinos manchado con piedras de los pequeños derrumbes de roca hasta un barranco bastante mullido y no demasiado empinado que queda a nuestra derecha y que nos va a bajar hasta el rio en el que un poco antes de llegar encontraremos un poste que nos marca a nuestra izquierda el camino que llevaremos al regresar y a nuestra frente la bajada hasta el rio.

Al llegar al rio una pequeña y mullida esplanada nos espera y comenzamos el camino por el lado derecho del rio en el sentido de la corriente, caminando a veces al borde del rio a veces un poco mas alejandos pero siempre con la constante del agua que en esta ocasión baja en un volumen poco habitual, mas adelante encontramos el primer problema del dia, una piedra del tamaño de una furgoneta, se ha caído montaña abajo, en su paso se ha llevado por delante varios retoños de pino y el camino por el que tenemos que pasar, yo opto por pasar por arriba, Modesto un poco mas trabajador que yo opta por limpiar algunas ramas y pasar por el lateral junto el rio y de una u otra forma pasamos y seguimos caminando por terreno mullido hasta llegar al siguiente problema del dia, hay que cruzar al otro lado del rio pero el nivel del agua lo hace imposible por el paso habitual saltando piedras, aunque se busco paso posible por encima y por debajo del punto en el que nos encontramos, no era posible y aquí Andrea quizás mas acostumbrada a esto que yo toma la decisión de descalzarse y pasar, tras ella uno tras otro pasamos todos, hay que decir que el agua estaba fría como el hielo pero no llevaba corriente para resultar peligrosa, aun asi, después de secarme los pies y hasta un buen rato mas tarde no me sentía los dedos de los pies.

Tras el vadeo y vueltos a equipar comenzamos uno de los multiples ascensos, alejándonos del cauce del rio, pero en ascenso constante cruzando un pequeño barranco, que si bien normalmente esta seco llevaba un pequeño hilo de agua, hasta llegar a un cruce de caminos del PR en esta ocasión tomamos el devio hacia el Mirador del Castillo, lugar al que llegamos y una vez allí almorzamos, con unas impresionantes vistas del cañon por el que circula el rio, mirando una vez mas al cielo que sigue triste y nuboso.

Con la panza llena y mejor humor comenzamos el camino que nos llevas hasta el inicio de la subida a las Navas, en el camino un pequeño problema mas, el barranco que lleva hasta el mismo, esta inundado,nada insalvable, cuatro saltos encima de piedras y ya estamos otra vez en el camino, la chicas que charlando se habían adelantado, les toca retroceder un poco y comenzar el camino, de ascenso, este camino de ascenso por una pared bastante vertical, es de una gran belleza y sube de forma transversal toda la pared de izquierda a derecha tal como llegamos sin ningún zigzag hasta llegar a un estrecho barranco lleno de musgo y vegetación en el cual a través de unos enormes pinos un camino mullido nos lleva hasta una senda en la piedra y el ultimo tramo de ascenso hasta las Navas.

Ya estamos en la Navas, aquí comenzamos un recorrido circular, que nos llevara hasta el punto mas alto de la ruta y de regreso hasta este mismo punto, en frente un poste señalizador de PR y cogemos el camino de la izquierda y comenzamos el camino por una pista en la que unos metros mas adelante encontraremos una puerta señal de que estamos saliendo de propiedad privada y de terreno de ganado vacuno, pero de eso ya hablaremos mas tarde, la pista poco a poco nos lleva hasta el enlace con el GR8 en el cual nos ponemos y continuamos subiendo hasta una masia, la cual esta en una posición privilegiada, con unas vistas del valle que hemos estado subiendo impresionantes, desde aquí y tras seguir una senda cubierta de vegetación llegamos a un prado impresionante el cual nos lleva a una pinada con arboles antiguos, musgo que le dan un aspecto mágico, parece que no pero hemos llegado al punto mas alto de la ruta y tras un pequeño desvio nos salimos a unas rocas donde con unas vistas generales de toda la ruta realizada comemos, mientras miramos al cielo que se oscurece una vez mas y nos amenza con llover.

Asi que tras una comida rápida continuamos el camino por la misma pista hasta que en un momento dado veo pasar algo por el camino unos metros mas adelante, en un principio pienso que son vacas, pero cuando nos acercamos son cabras, ejemplares macho con una cornamenta impresionante, a Vicente que viene delante conmigo le da tiempo a fotografiarlas, pero cuando llega el grueso del grupo salen disparadas en todas las direcciones, y tras la anécdota seguimos el camino en descenso constante hasta un prado enorme y verde donde como no están las vacas, en esta ocasión por la razón que sea están muy altas y lejanas del camino lo cual nos permite atravesar por el prado reduciendo la ruta en mas de un kilometro hasta llegar al punto de acceso a las navas.

Comenzamos el descenso por el mismo camino que habíamos utilizado antes, aunque la perspectiva haga pensar a la gente que se trata de otro camino y tras el descenso una vez mas ya en la pista tomamos el camino hacia la derecha siguiendo el cauce del barranco lleno de agua y cascadas hasta llegar a un puente de madera que nos evita mojarnos y a su izquierda tomamos una senda que siguiendo el trazado del rio nos lleva hasta el poste de señales al que hacia referencia al principio, desde aquí toda la bajada que hicimos se transforma en subida y en apenas 20 minutos mas ya estamos en los coches sin que la temida lluvia haya hecho aparición, según algunos gracias al paraguas amarillo de Virtudes.

Por mi parte agradecer a todos los asistentes la confianza depositada en mi y la ayuda recibida por todos en esta ruta