Archivo para la ‘GPS’ Categoria

PASSEJANT LA BURRETA

Quan anem d’excursió, sobretot si són marxes llargues o de més d’un dia, sovint he sentit a més d’un company comentar que estaria bé dur un burret per a portar el pes. Quan tenim xiquets no podem fer eixides molt llargues perquè els xiquets es cansen, o es cansen els pares de portar-los. Així que buscant una manera de poder fer rutes més llargues amb els xiquets sense els inconvenients del pes hi ha una solució fàcil: dur un burret amb el pes i els xiquets (si es cansen).
La veritat és que la idea ja em rondava pel cap fa temps i havia trobat diferents llocs on llogaven rucs d’albarda per a dur la impedimenta, però els més propers estaven al Pirineu. Quina va ser la meua sorpresa el trobar durant l’excursió a les “Muntanyes d’Alacant” als peus de Bèrnia un cartellet anunciant un burro-taxi a la Vall d’Ebo. Hem va faltar temps per a mirar a la web i vore que oferien i, llogaven rucs d’albarda per a un o més dies. Exactament el que buscava i ací a la vora com qui diu.
Així que el mateix divendres que els pelegrins pujaven cap a Penyagolosa vam agafar els atifells i vam fer camí cap a la Vall d’Ebo. Vam plantar la tenda a la zona d’acampada del poble i vam parlar (abans de parar la tenda) amb Jean Paul que és qui lloga els rucs, que ens va explicar totes les activitats que ofereix (que en són moltes) i ens va dir que normalment amb els rucs la primera vegada fa una ruta d’iniciació pels voltants d’Ebo per a acostumar-se al tracte i viatge amb rucs. Total que vam quedar per l’endemà.


L’endemà va eixir gris i plujós, per tant vam aprofitar per fer visita a la cova del Rull, a la mateixa Vall d’Ebo; al poble, i vam passar el dia a cobert.
El diumenge es va alçar per fi un dia clar i ras, sense núvols i amb un airet fresc de primavera. Ja des de bon matí els xiquets estaven delerosos d’anar a vore els rucs, però per diverses raons se’ns va fer un poc tard per començar.
Així a les deu passades començarem la ruta. Ruta curta però interessant i que bé mereix dedicar-li les 4 o 5 hores que recomana Jean Paul i no les 2 en què la vam completar nosaltres.
L’excursió discorre tota l’estona per camins asfaltats o pistes de terra que es van complicant progressivament, com correspon a una ruta d’iniciació.
Leer mas

EXCURSIÓ AMB XIQUETS: SERRA DE BORRIOL

El passat diumenge 20 de febrer varem realitzar una excursió amb xiquets a la serra de Borriol amb gran assistència tant de xiquets com de majors doncs entre uns i altres erem quasi una seixantena de persones.
Eixint de la pedra de la Serra ens varem encaminar seguint el Gr-33 cap al mas de l’Hereu, aturant-nos a dinar vora uns bancals d’ametlers que, com tots els del camí, es trobaven ben florits.
El camí, planer i amb bon ferm permet anar tant a peu com en carro per als més menuts.
Leer mas

TORREXIVA A FUENTES DE AYODAR

Excursió que va de Torrexiva a Fuentes d’Ayodar, en part pel camí vell, ara convertit (a trams) en pista, desviant-nos a l’Erica Blanca, i passant pel Corralico i la fuente el Chorrico, passant per la Poza Negra abans d’anar al poble.
Es tracta d’una excursió ja feta amb un centenar de xiquets de 12 a 16 anys (la meitat des del Chorrillo van anar directament al poble), i que els va agradar molt.
Ací està el track del dia:

I ací un fullet que vam fer per a la ruta:

Download: EXCURSIO_TORREXIVA_FUENTES.pdf  EXCURSIO_TORREXIVA_FUENTES.pdf (1,3 MiB, 993 hits)

LA POBLA A SANT JOAN DE MORÓ

Excursió realitzada pels guíes del Centre Excursionista de Vila-real dins del conveni amb la regidoria d’esports per a l’ajuntament de Vila-real.
Interessant ruta que travessa tota la serra de Borriol (o de Vilafamés) començant pel tossal de la Vila i acabant al Tossal de Mollet.
Ací està el track del recorregut:

i ací un arxiu amb més informació:

Download: la_pobla_a_moro.pdf  la_pobla_a_moro.pdf (733,7 KiB, 786 hits)

de Matet a Torralba pel Pinar

Travessarem el cor d’Espadà, passant per un dels pobles més desconeguts: Pavías, enclavat enmig de la Serra, i encara envoltat de pinedes, sobre tot a la banda del migdia que es va escapar del gran incendi del 94.
Pujarem després al cim més alt de tota la serra: el Alto del Pinar de Torralba, on podrem vore alguns grèvols, amb el seu verd lluent i els fruits rojos.
Des d’ací la baixada a Torralba serà més que vertiginosa, finalitzant així la ruta.
Ací està tot més ben explicat:

Download: matet_a_torralba.pdf  matet_a_torralba.pdf (576,6 KiB, 994 hits)


i ací teniu el track: