Centre Excursionista Vila-real

Author Archive

Este diumenge tocava excursió amb xiquets així que a les nou del matí ens hem reunit deu majors i nou xiquets a la plaça del Llaurador per anar de marxa.  N’haviem de ser més però com sempre passa amb els menuts hi ha hagut baixes d’última hora.

La volta l’havia de dur Alvar però per raons d’agenda no ha pogut vindre i hem seguit el seu track; una ruta molt còmoda, fàcil i amb bones vistes llevat d’un trosset a la part final. Però anem a pams.

Hem eixit de l’ermita de Sant Vicent de Borriol, avui al costat de l’autovia, antigament vora el camí real de Barcelona i sempre a la vora d’un camí important. L’ermita està construïda al lloc on va predicar Sant Vicent allà pel segle XV i a la seua vora hi  havia un miliari romà que indicava les distàncies a la Via Augusta, ara traslladat al poble de Borriol.

Després de fer-li visita al sant hem eixit rectes cap al Riu Sec de Borriol que, malgrat el nom, sol dur aigua encara que només siga un filet. L’hem passat i hem girat a la dreta seguint les marques blanques i grogues del PR-CV-378 que uneix l’ermita de Sant Vicent i la de la Madalena a Castelló i que seguirem bona part del recorregut.

Abandonem la vora del riu i girem cap a la muntanya enfilant el fons d’un barranc que es va estretant. Els primers metres estan envoltats de casetes d’estiueig i camps tancats però al cap de poc deixen pas a bancals de garroferes, les primeres encara treballades que, conforme anem remuntant, van deixant pas a camps abandonats i erms on els matolls i els pinars han ocupat el lloc dels cultius.

Remuntem així el barranc dels Porcs pel camí del mateix nom deixant un parell de senders que pugen a la dreta (i per on podríem recurtar la ruta, doncs pugen al camí de la Llobera) fins la capçalera del barranc on, el camí és més costerut per pujar a la Serra del Desert a la partida de la Sima.

Arribem al capoll de la muntanya on trobem el camí de la Llobera que seguim a la dreta, abandonem així el PR que gira a l’esquerra buscant el coll del Mancebo per baixar a Castelló pel Polvorí.

Aprofitem el solet per parar a fer un mos i descansar després de la pujada amb bones vistes de la Plana i la mar. Llàstima que el dia no estiga massa clar. En un dia clar les vistes són excel·lents.

Després de recuperar forces continuem pel camí de la Llobera que passa vora la ratlla del terme de Castelló girant després da la dreta passant per l’ombria del Tossal de la Llobera, coberta per un espès pinar.

Deixem un camí a l’esquerra que baixa a la Coma i continuem recte pel pinar. A la dreta veiem el barranc dels Porcs per on hem pujat i a la dreta ens queda la Coma amb el camp de golf enmig i les urbanitzacions que pugen per la solana.

Passem pel dipòsit d’aigua que abasteix la Coma i al cap de poc la pista es fa senda, primer planera però després baixant amb forta pendent i amb mal peany.

Cal anar amb compte de no caure, sobretot els més menuts. Per sort poc després el camí millora planejant per passar vora els darrers xalets de la urbanització de la Coma.

Baixem a buscar el camí de la Costa que travessa la Coma seguint un vell camí empedrat on, el pas de les motos ha fet desapareixer part de l’empedrat deixant grans trossos de pedra solta que fa de mal caminar.

Arribem així al camí de la Costa, ara convertit en carretera d’accés a la Coma justa a l’altura del Tossal de les Forques.

Hem de continuar per l’asfalt un curt tros fins que ens desviem, sempre a la dreta, per un camí entre els horts de tarongers que voregen el riu. Este és el tros més perillós del camí doncs el trànsit de cotxes és prou gran i malgrat les senyals no van massa esplai.

Ací toca reagrupar-nos doncs a la baixada, cadascú al seu ritme, el grup s’ha estirat.

Continuem per vora riu fins tornar a trobar les passeres per on havíem travessat el riu per retornar a l’ermita de Sant Vicent.

 

Ací està el track de la ruta:

 

Bibliografia:

• Linares i Bayo, Cristià Toponímia dels pobles valencians: Borriol Ed. AVL, València, 2009
• VV.AA. Caminant per Borriol Ed. Comissió organitzadora de les V jornades a la Plana de l’Arc, Borriol, 2000

DISSABTE 12 DE NOVEMBRE
Eixida el dissabte 12 a les 7 del matí des de la Plaça del Llaurador en cotxes particulars. Preu del transport: 10 € per persona.
Farem una excursió passant per les parts més altes de la Serra d’Albarracin i travessant el massís del Tremedal.
Eixirem sobre les 10h del matí des d’Orea, pujant al Cerro de San Cristóbal, passant per al Peña de la Gallina pujarem al Caimodorro. Baixarem a dinar al refugi de la Portera i en acabant, baixarem a la fuente de la fuente de Majá las Vacas per arribar a Orihuela per la fuente de los Colladillos (o per l’ermita del Tremedal, depenent del temps).
Allotjament en règim de mitja pensió a l’alberg “Sierra Menera” del Barrio del Centro de Ojos Negros. Cal dur sac de dormir o llençol (de dalt). Habitacions de 4 a 8 persones. Preu 25€.

 

DIUMENGE 13 DE NOVEMBRE
Farem una excursió resseguint el “sendero del parque cultural” d’Albarracin amb xicotetes variacions.
Eixirem sobre les 9h del matí i esmorzarem a l’arriba al Castillo de los Ares. Remuntarem el Barranco Cardoso i pujarem al Cerro de San Ginés des d’on tindrem unes magnífiques vistes de l’oest de Terol. Dinarem i continuarem cap al Castillo de Ródenas, baixant en acabant al poble de Ródenas.
En total són uns 20 km i uns 500 mts de desnivell positiu.
A l’acabar tornarem cap a casa.

 

Cal dur esmorzar per al primer dia i dinar per al dissabte i diumenge, o bé comprar-los dissabte a Orihuela.
Preu total per a federats i socis: 35€ per persona. No federats i no socis consultar.
Si alguna persona més vol apuntar-se que passe pel centre el dijous vinent per si queden places.

El diumenge 6 de novembre farem una nova exida amb xiquets.

Tots els qui vullgueu vindre estarem a les 9 del matí a la plaça del Llaurador.

Anirem a la serra de Borriol i farem una volta aprop de la Coma, amb vistes a la mar.

Recordeu-vos de portar esmorzar.

L’excursió és d’un matí per tant a dinar contem en estar ja a casa.

L’excursió a la Serra d’Albarracín que hi havia prevista per al cap de setmana del 19 i 20 de Novembre s’avança i es realitzarà el 12 i 13 de Novembre.

Ací teniu una breu informació de l’eixida:

DISSABTE 12 DE NOVEMBRE

Eixida de Vila-real a les 7h del matí.

Farem una excursió resseguint el “sendero del parque cultural” d’Albarracin amb xicotetes variacions.

Eixirem sobre les 9h del matí i esmorzarem a l’arriba al Castillo de los Ares. Remuntarem el Barranco Cardoso i pujarem al Cerro de San Ginés des d’on tindrem unes magnífiques vistes de l’oest de Terol. Dinarem i continuarem cap al Castillo de Ródenas, baixant en acabant al poble de Ródenas.

En total són uns 20 km i uns 500 mts de desnivell positiu.

Està previst sopar, dormir i esmorzar a l’alberg d’Orea o al d’Ojos Negros.

 

DIUMENGE 13 DE NOVEMBRE

Farem una excursió passant per les parts més altes de la Serra d’Albarracin i travessant el massís del Tremedal.

Eixirem sobre les 10h del matí des d’Orea, pujant al Cerro de San Cristóbal, passant per al Peña de la Gallina pujarem al Caimodorro. Baixarem a dinar al refugi de la Portera i en acabant, baixarem a la fuente de la fuente de Majá las Vacas per arribar a Orihuela per la fuente de los Colladillos (o per l’ermita del Tremedal, depenent del temps).

A l’acabar tornarem cap a casa.

 

Si som prou gent farem un autobús, sinó ens apanyarem amb cotxes, encara que les rutes són lineals no hi ha més de 10 minuts entre el punt d’inici i el final.

Cal dur esmorzar i dinar per al primer dia i per al segon, o bé comprar-los dissabte.

Data límit per apuntar-se: 27 d’Octubre.

Si algú s’apunta més tard no es segur que tinga lloc per a dormir.

No és la primera volta que pugem a Penyagolosa amb els xiquets, però per a molts dels xiquets que venien sí que era la seua primera vegada.El primer diumenge d’octubre, amb un temps més bé de primers de setembre, vam quedar a les 8 del matí per a allargar-nos a Penyagolosa i fer el cim. Allí que vam marxar deu majors i set xiquets per a esmorzar a Sant Joan.

José i família estaven allí esperant-nos havent passat la nit al Planàs, així després d’esmorzar tretze majors i nou xiquets pujàvem (en cotxe) a la Banyadera des d’on vam començar l’excursió.

El dia no estava massa clar però no corria l’aire i no feia gens de fred, o siga un dia immillorable per a pujar al cim i gaudir del sol i les vistes.

Supose que eixa idea la va tindre molta gent perquè la senda del cim semblava el carrer major en dia de festa; això si, la gran majoria dels qui pujaven i baixaven eren famílies amb xiquets, així que els nostres van passar prou desapercebuts.

Els xiquets es van portar com uns valents, van pujar (amb poques ajudes) i van disfrutar de les vistes des del cim, i fins i tot alguns valents es van enfilar al piló.

Després de baixar vam anar a dinar a la Lloma velà en un pic-nic com deu mana, amb mantel i tot.
Després vam passejar un poc pels voltants de Sant Joan, visitar l’ermita i el bar (amb el cremaet de rigor) i el centre d’interpretació (per fora que de vesprada tanquen).
Ja avançada la vesprada va arribar Vicent Pitarch encapçalant els valents que han completat la V pujada de Benlloch a Penyagolosa.
Mentre ell esperava la resta de companys nosaltres vam anar baixant, cadascú al seu ritme,per tornar a casa i amanir les coses per l’endemà no fer tard a escola.