Centre Excursionista Vila-real

Diumenge 10 d’abril 

Araia – Salt del Cavall – torre de Foios – Venta Marieta 

Distància aproximada: 18 km

Dificultat: mitjana

Duresa: mitjana

Eixida: a las 7:30 h des dels Lluïsos

Transport: autobús

Hi col·labora: Vicent Andreu

Observacions: Eixida de tot el dia. En el recorregut trobem fonts amb aigua.
Itinerari: Eixida d’Araia, pedania de l’Alcora, i per pista de terra en suau ascens ens aproparem al barranc, el creuarem per primera vegada, i un poc més endavant ens endinsarem en ell. El recorrerem pel congost del Salt del Cavall, entre les dues parets, que en alguns llocs alcancen els 200 metres. Passat el congost, encara pel llit del barranc, agafarem una pista que ens durà a la carretera Llucena – Argelita, on trobem la font de la Mina i el mas del mateix nom. La recorrerem un tram per a després agafar el camí al mas d’Andreu, passarem pel mas de Sevilla i la font de l’Esqueix. Remuntarem per la pista a la part més alta del recorregut i ens aproparem a visitar la torre ibera de Foios, ben prop de la Venta Marieta, en la carretera que baixa de Cortes d’Arenós, on ens replegarà l’autobús.

.
Nota (Viquipèdia): La torre de Foios és una torre d’origen ibèric ubicada al terme municipal de Llucena, a la comarca valenciana de l’Alcalatén. És Bé d’Interés Cultural des que en l’any 1931 se’l declarà Monument Històric Nacional. Les restes d’aquesta torre d’origen iber es troben sobre un xicotet promontori, a la vora d’una via de comunicació que ocupa la carretera CV-190. Avui dia, les restes de la torre de Foios es troben en un bon estat de conservació.

Aquesta construcció, de caràcter defensiu i militar, es va aixecar cap al segle VI aC, i formava part de l’estructura d’un poblat iber, el qual degué tindre una considerable extensió, tot i que l’ús agrícola del terreny va comportar la pèrdua de bona part del jaciment. Posteriorment, i després d’un període d’abandonament, l’indret i la torre es van tornar a ocupar cap al segle II aC.

Va ser descoberta a principis del segle XX, quan es van rompre alzinars per nous cultius. Prompte es van fer els primers estudis arqueològics (campanyes de Bosch i Gimpera i Senent Ibañez, de l’Institut d’Estudis Catalans, cap al 1915-1920). Les excavacions més importants les va dur a terme l’arqueòloga Milagro Gil-Mascarell Boscà, entre 1969 i 1978.
Entre les troballes que s’han excavat, hi ha nombroses restes de material ceràmic, algunes d’elles decorades, així com importacions campanienses de vernís negre.