Diumenge 6 de maig: Caudiel-Pina de Montalgrao, pel mas de Noguera i la cova Cerdaña

Distància aproximada: 22 km.

Altura mínima: 630 m.

Altura màxima: 1160 m

Desnivell acumulat pujant: 640 m.

Desnivell acumulat baixant: 240 m.

Duresa: Mitjana.

Dificultat: fàcil. Precaució a la cova.

Eixida: 8 hores, plaça del llaurador.

Transport: cotxes particulars.

Guies: Vicent Andreu i Jesús Hernández.

Descripció: Iniciem el recorregut a Caudiel; eixim del poble pel PR-CV.63 direcció al Mas de Noguera. Uns 700 m després arribem per pista a la Torre de Aníbal (o Torre del Molino), on podem esmorzar. Torre de pedra i calç a la qual s’atribueix la tasca de vigilància durant la conquesta de Sagunt per Aníbal. Va ser utilitzada en el període de dominació musulmana i en els primers temps de la reconquesta cristiana. Va ser, en aquesta època, una torre defensiva vinculada a la frontera del castell de Xèrica.

 

 

 

Continuem per pista i senda, pujant a poc a poc, entre camps mig abandonats d’ametlers, primer pel PR i després pel GR7, passant pel mas de Bravo fins al mas de Noguera.

mas de Noguera

Eixim del mas de Noguera, i poc després agafem una senda que amb pujada curta però forta ens presenta la cova Cerdanya, on podem entrar, però sempre amb molta precaució. Caldria portar llanternes perquè, encara que hi haja claredat, ens veurem millor.

 

 

 

Cova amb 2 boques separades per uns 7 m; la major és de 6 x 2 m, però la xicoteta té millor accés. En entrar ens trobem amb una sala descendent de 60 x 35 x 15 m on abunden els blocs i formacions d’estalagmites. Va ser visitada per Cavanilles en el segle XVIII. També va ser visitada al final del segle XIX per Ramón y Cajal, i al principi del segle XX per Sarthou Carreres, cosa que dóna raó de la seua importància. Segons les llegendes, des del seu interior se senten cantar els galls de Pina. La cova ha sigut utilitzada com a lloc d’hàbitat estable des de l’Edat del Bronze fins a l’època ibèrica. Durant la passada Guerra Civil va ser utilitzada com a observatori militar.

 

Deixem la cova i continuem pel PR-Cv.62, encara pujant un poquet. Tenim una bona vista del pic Pina i tota la seua muntanya. Al nostre costat, els nous molins de vent. Prop d’un antic pou, encara amb aigua, la senda es converteix en pista que ja no abandonarem fins a Pina, després de passar per alguns masos, corrals de transhumància i l’ermita de la Virgen de Gracia.

 

Leave a Reply