EXCURSIÓ AMB XIQUETS PER LA COMA

Este diumenge tocava excursió amb xiquets així que a les nou del matí ens hem reunit deu majors i nou xiquets a la plaça del Llaurador per anar de marxa.  N’haviem de ser més però com sempre passa amb els menuts hi ha hagut baixes d’última hora.

La volta l’havia de dur Alvar però per raons d’agenda no ha pogut vindre i hem seguit el seu track; una ruta molt còmoda, fàcil i amb bones vistes llevat d’un trosset a la part final. Però anem a pams.

Hem eixit de l’ermita de Sant Vicent de Borriol, avui al costat de l’autovia, antigament vora el camí real de Barcelona i sempre a la vora d’un camí important. L’ermita està construïda al lloc on va predicar Sant Vicent allà pel segle XV i a la seua vora hi  havia un miliari romà que indicava les distàncies a la Via Augusta, ara traslladat al poble de Borriol.

Ermita de Sant Vicent.

Després de fer-li visita al sant hem eixit rectes cap al Riu Sec de Borriol que, malgrat el nom, sol dur aigua encara que només siga un filet. L’hem passat i hem girat a la dreta seguint les marques blanques i grogues del PR-CV-378 que uneix l’ermita de Sant Vicent i la de la Madalena a Castelló i que seguirem bona part del recorregut.

Bifurcació de senders: PR-378 i GR-33.

Abandonem la vora del riu i girem cap a la muntanya enfilant el fons d’un barranc que es va estretant. Els primers metres estan envoltats de casetes d’estiueig i camps tancats però al cap de poc deixen pas a bancals de garroferes, les primeres encara treballades que, conforme anem remuntant, van deixant pas a camps abandonats i erms on els matolls i els pinars han ocupat el lloc dels cultius.

Camí del Barranc dels Porcs.

Remuntem així el barranc dels Porcs pel camí del mateix nom deixant un parell de senders que pugen a la dreta (i per on podríem recurtar la ruta, doncs pugen al camí de la Llobera) fins la capçalera del barranc on, el camí és més costerut per pujar a la Serra del Desert a la partida de la Sima.

Barranc dels Porcs.

Arribem al capoll de la muntanya on trobem el camí de la Llobera que seguim a la dreta, abandonem així el PR que gira a l’esquerra buscant el coll del Mancebo per baixar a Castelló pel Polvorí.

Aprofitem el solet per parar a fer un mos i descansar després de la pujada amb bones vistes de la Plana i la mar. Llàstima que el dia no estiga massa clar. En un dia clar les vistes són excel·lents.

Esmorzant cara a la mar.

Després de recuperar forces continuem pel camí de la Llobera que passa vora la ratlla del terme de Castelló girant després da la dreta passant per l’ombria del Tossal de la Llobera, coberta per un espès pinar.

Barranc dels Porcs des de la Llobera.

Deixem un camí a l’esquerra que baixa a la Coma i continuem recte pel pinar. A la dreta veiem el barranc dels Porcs per on hem pujat i a la dreta ens queda la Coma amb el camp de golf enmig i les urbanitzacions que pugen per la solana.

Pinar de la Llobera.

Passem pel dipòsit d’aigua que abasteix la Coma i al cap de poc la pista es fa senda, primer planera però després baixant amb forta pendent i amb mal peany.

Senda difícil.

Cal anar amb compte de no caure, sobretot els més menuts. Per sort poc després el camí millora planejant per passar vora els darrers xalets de la urbanització de la Coma.

La Coma.

Baixem a buscar el camí de la Costa que travessa la Coma seguint un vell camí empedrat on, el pas de les motos ha fet desapareixer part de l’empedrat deixant grans trossos de pedra solta que fa de mal caminar.

Arribem així al camí de la Costa, ara convertit en carretera d’accés a la Coma justa a l’altura del Tossal de les Forques.

Camí (carretera) de la Costa.

Hem de continuar per l’asfalt un curt tros fins que ens desviem, sempre a la dreta, per un camí entre els horts de tarongers que voregen el riu. Este és el tros més perillós del camí doncs el trànsit de cotxes és prou gran i malgrat les senyals no van massa esplai.

Ací toca reagrupar-nos doncs a la baixada, cadascú al seu ritme, el grup s’ha estirat.

Riu Sec de Borriol.

Continuem per vora riu fins tornar a trobar les passeres per on havíem travessat el riu per retornar a l’ermita de Sant Vicent.

 

Ací està el track de la ruta:

 

Bibliografia:

  • Linares i Bayo, Cristià Toponímia dels pobles valencians: Borriol Ed. AVL, València, 2009
  • VV.AA. Caminant per Borriol Ed. Comissió organitzadora de les V jornades a la Plana de l’Arc, Borriol, 2000

Leave a Reply