PUJADA A PENYAGOLOSA AMB XIQUETS

No és la primera volta que pugem a Penyagolosa amb els xiquets, però per a molts dels xiquets que venien sí que era la seua primera vegada.El primer diumenge d’octubre, amb un temps més bé de primers de setembre, vam quedar a les 8 del matí per a allargar-nos a Penyagolosa i fer el cim. Allí que vam marxar deu majors i set xiquets per a esmorzar a Sant Joan.

José i família estaven allí esperant-nos havent passat la nit al Planàs, així després d’esmorzar tretze majors i nou xiquets pujàvem (en cotxe) a la Banyadera des d’on vam començar l’excursió.

El dia no estava massa clar però no corria l’aire i no feia gens de fred, o siga un dia immillorable per a pujar al cim i gaudir del sol i les vistes.

Supose que eixa idea la va tindre molta gent perquè la senda del cim semblava el carrer major en dia de festa; això si, la gran majoria dels qui pujaven i baixaven eren famílies amb xiquets, així que els nostres van passar prou desapercebuts.

Els xiquets es van portar com uns valents, van pujar (amb poques ajudes) i van disfrutar de les vistes des del cim, i fins i tot alguns valents es van enfilar al piló.


Després de baixar vam anar a dinar a la Lloma velà en un pic-nic com deu mana, amb mantel i tot.
Després vam passejar un poc pels voltants de Sant Joan, visitar l’ermita i el bar (amb el cremaet de rigor) i el centre d’interpretació (per fora que de vesprada tanquen).
Ja avançada la vesprada va arribar Vicent Pitarch encapçalant els valents que han completat la V pujada de Benlloch a Penyagolosa.
Mentre ell esperava la resta de companys nosaltres vam anar baixant, cadascú al seu ritme,per tornar a casa i amanir les coses per l’endemà no fer tard a escola.

Leave a Reply