VII MARXA DE LA COMARCA DEL MAESTRAZGO: CAÑADA DE BENATANDUZ

El diumenge 17 d’octubre es va celebrar la setena edició de la marcha a la comarca del Maestrazgo aragonés, esta vegada a la localitat de la Cañada de Benatanduz.

A les 6 del matí una dotzena de gent del centre havíem quedat per a pujar a la Cañada i participar a la marxa, i malgrat la frescor, allí estàvem, a la plaça del Llaurador per agafar els cotxes i fer quasi dos horetes de camí fins a l’eixida.

Quan vam arribar ja era de dia, encara que el sol no havia eixit tapat pels núvols que, juntament amb un fort i fred vent, ens van fer arrecerar-nos al bar mentre fèiem els tràmits d’inscripció, per a eixir ràpidament mirant d’entrar en calor.

A la Cañada se’ns va afegir Empar mentre Àlvar que havia d’eixir amb Aran va decidir que no era el millor dia per a passejar-la per la muntanya.

La primera pujada a los Santos Adones i el primer avituallament, amb cafè i llet calenta i cassalla i barreja ens va fer entrar a tots en calor, suficient per afrontar la llarga carena que venia després, amb magnífiques vistes a dreta i esquerra, a una banda de la Lastra i Fortanete i de l’altra de la foia on és la Cañada.

Després del segon avituallament estava la possibilitat d’acurtar la ruta retornant al poble, però tots havíem anat a caminar i ningú va decidir abandonar, per tant ens vam endinsar al pinar  trobant-nos els pins i rosers gelats de la banda d’on bufaven els núvols.


Després de passar la Capellanía i la capçalera del barranco de las Dehesas vam encetar un a forta baixada pels prats cap a Casa Castel. Les pluges de l’última setmana havien deixat els prats xops, i l’aigua corria pels barrancs del fons.


A Casa Castel ens esperava el tercer avituallament amb pa i vi en sucre, i també el solet que ens va acompanyar fins al final de la ruta.

Una curta pujada ens va dur a una llarga pista que planeja per la solana cap a l’impressionant mas de la Granja, per on vam passar, agafant un camí que fa la volta al tossal endinsant-se al Pinarueco on, enmig del pinar es trobava el darrer avituallament.


Una pujada per pista, seguida per una baixada per una bonica senda de cavalleries que ens va dur a travessar el rierol de la Cañada ens va fer arribar al poble, no sense abans haver pujat a l’ermita de San Cristóbal, magnífic mirador del poble i voltants.


Per a concloure la jornada vam disfrutar d’un magnífic dinar de tombet de bou al pavelló multiusos de la Cañada.

Per si ens havíem quedat en fam  encara ens van donar, juntament amb la samarreta de rigor, un paquet de patatas rellenas estilo maestrazgo congelades … per a sopar.

Realment un 10 per a l’organització, un 10 per als paisatges, i només cal anotar que la ruta tenia massa pista per al meu gust. De tota manera segur que repetirem a la VIII Marcha de la Comarca.
Ací teniu el track de la ruta per si voleu repetir-la:

Xavier

Leave a Reply