XI PUJADA DE SANT PASQUAL A SANT JOAN DE PENYAGOLOSA.

IMG_2446Un any més hem complit el ritual de pujar a peu des de Vila-real, concretament des de Sant Pasqual, fins a l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, en allò que per a molts ha esdevingut una pelegrinació laica o més bé un romiatge, donat el seu caràcter festiu, de convivència entre senderistes, i com no, gastronòmic.
Enguany ha sigut un any estrany, de canvis, alguns d’ells no volguts. Hem eixit tard de Sant Pasqual i també de Costur però hem arribat més prompte que altres anys. Al Mas de Flors no hi havia paelló d’arròs sinó de fideus, no hem passat pel mas de la Lloma i el de les Xiquetes sinó per Xous i el Marinet. Però l’esperit de la marxa no ha canviat, ha sigut el mateix de sempre.

IMG_2453El dissabte de Matí a la porta de Sant Pasqual ens vam concentrar un bon grapat de caminants, paraigües en mà per a començar la pujada. Enguany no vam tindre dolçaina i tabal ni boletó d’eixida, però si la tele que ens va gravar en alguns trossos fins a l’ermita.
El dia fresquet i amb algun núvol ajuda a mantindre un bon ritme de marxa de manera que malgrat haver eixit en retard a l’hora prevista estem esmorzant al parany de Balaguer. Després de l’esmorzar al rambla sembla menys pesada que altres anys i anem tan ràpid que els cotxes d’acompanyament quasi no poden seguir-nos.
Un any més hem de fer la volta per fora del pantà de Benadresa que ja està prou ple, i continua omplint-se, per anar al Mas de Flors.
IMG_2470Després de la fideuà, el descans i la becadeta encetem la part més bonica del dia. Hi ha qui s’ha portat xancles per a passar la rambla que confiem que portarà aigua, però no calen, només hi ha algunes basses.
Amb tranquil·litat i la panxa ben plena s’arriba a Costur pel pla de la Bassa Roja. A l’arribada tenim el ritual de sempre; dutxa, compra del menjar de l’endemà i descans fins al sopar. Enguany però, tenim un extra. Acompanyats per l’autoritat municipal es fa la inauguració d’una placa situada a l’aljub dels Moros on es deixa constància de la tasca de neteja i repoblació duta a terme pels membres del Centre en eixe lloc després de l’incendi de l’estiu passat.

IMG_2488El diumenge s’ha alçat núvol i amenaçant pluja, per la nit ha plogut un poc i la dotzena de valents que han fet nit al polisportiu de Costur s’han despertat per la remassà.
Després de carregar els cotxes amb la beguda i de l’arribada del sherpa Juanma comencem la marxa amb mitja hora de retard sobre l’horari previst.
Les pluges dels darrers dies han fet créixer l’herba que posa un toc verd d’esperança al paisatge cremat que ens acompanyarà la primera meitat del recorregut. El més trist de tot és pensar que el paisatge que coneixíem tardarà anys en recuperar-se, potser els participants en la XXX pujada trobaran el paisatge que ens ha acompanyat en les deu primeres. Només alguns pins solitaris, salvats de les flames i algunes carrasques que han borrat després de l’incendi posen un toc d’esperança en la renovació de la natura.
A bon pas passem el cabeço i pugem cap a les trahuantes, les velles sendes, colgades per la malea tornen a estar visibles i passables, a condició d’acabar mascarats.
Passem les trahuantes i fem camí a la Tosquella on s’han cremat els masos. Enguany no esmorzem ací sinó un poc més amunt, al mas del Pubill.
Quan ja estem quasi al lloc d’esmorzar, un núvol més negre que els altres ens arruixa avisant-nos del que ens trobarem més endavant.
Esmorzem sense ploure i fem camí cap a la Foixenta per a deixar arrere el paisatge cremat, però abans d’arribar al pla de Talladures comença a caure una fina pluja que no s’atura, i que quan encetem la llarga pujada a la Lloma és fa més persistent i abundant.
Dalt la Lloma hi ha boira, per tant s’imposa un ritme de marxa lent, de manera que sempre es mantinga contacte visual entre els caminants per evitar perdre’ns a la desdibuixada senda del cim de la Lloma Bernat.
Tot i assolit el cim es decideix variar la ruta fent cap a Xous, i ja vorem. L’aigua no s’atura i quan agafem el camí dels pelegrins la gent comença a apretar el pas per tal d’arribar a Xodos on ens espera l’autobús i un dinar calent al bar.
A l’arribar al peiró que marca la pujada al poble el pla canvia, la comunicació, malgrat els walkie talkie ha estat deficient però la consigna sembla clara; qui vullga abandonar a Xodos que faça cap a l’autobús, qui vullga seguir, no cal pujar a Xodos, que continue directe a Sant Joan, ja dinarem en arribar.
Així una vintena de persones continuen camí de Sant Joan, algú més s’haguera afegit d’haver-ho sabut abans d’arribar a l’autobús, i és que un camí banyats què més té un poc més d’aigua. Però el temible Marinet ens té guardada una sorpresa. Al començar la pujada l’aigua sembla que cau més a poc a poc i a l’arribar dalt ja ha deixat de ploure i ha deixat pas a un airet fresc o més bé fred que pega de cara en tota la baixada a Sant Joan.
A Sant Joan ens espera l’autobús, roba eixuta i un cremaet calentet.
Després de la visita al Sant i les fotos de rigor anem a l’Alforí on ens espera el sopar, i tot esperant fem estiraments mentre el sol ix per a calfar-nos un poc, i després els xoriços i ous estrellats de l’Alforí ens acaben de fer entrar en calor, i així amb el cos calent i el cor alegre d’haver complit un any més, i en van onze, agafen el camí de retorn cap a casa.

Teniu penjada la galeria de fotos, i ací va el track de la pujada:

ver: Galeria de Imagenes

Download: Putjada de Sant Pascual a Sant Joan de Penyagolosa  Putjada de Sant Pascual a Sant Joan de Penyagolosa (270,6 KiB, 1.441 hits)

Leave a Reply