El passat pont vam estar fent la ferrata del figueral, ja ressenyada en un altre post de la pàgina, interessant i curta ferrata ideal per a iniciar-se donat que només té un parell de passos complicats.
Després de pujar-la i com no més té 40 metres vam rapelar-la fins al peu deixant un malló dalt per a que altres puguen aprofitar-lo també i completar la ferrata amb un interessant i net rappel.
Després vam estar escalant a les vies del barranc de la Guitarra, just al barranc que s’obre baix de la ferrata.
La senda d’accés s’agafa des de la carretera dels Rosildos i està assenyalada amb un pal indicador, un poc més avall caben un parell o tres cotxes.
Cal dir que per a arribar a les vies només haurem de seguir les fletxes grogues pintades al terra i baixar una xicoteta ferrata (hi ha uns quants graons i una tirada de cable).
Les vies estan en un llarg cingle i la zona més fàcil és al mig. Vam escalar unes vies just on una placa s’ha després de la paret, les vies de la dreta, l’esquerra i recte estan entre IV+ i V+. Un poc més avall encara hi ha algunes altres vies de V i V+, la resta tenen molt més grau.
Al final del cingle hi ha un tancat amb reixa per protegir unes pintures rupestres (que no vam ser capaços de vore).
En fi, una zona d’escalada interessant per a completar el dia després de fer la ferrata, molt tranquila i assolellada.
Si tenim set a l’altra banda del barranc passa la senda de la font del Desig, pouet blanquet que veiem a la nostra altura, que baixa des del coll de Morella (o la bandereta) als Rosildos.
Ací teniu una mostra de les ressenyes, les ressenyes completes les podeu trobar a
http://www.clubtrepacastellet.com/
Cal donar les gràcies als Amics de la Muntanya Serra-Rosildos-Ibarsos que han equipat les vies, la ferrata i han balissat un Sender Local a la Serra.
ferrata figueral (3,5 KiB, 76 hits)
Un any més hem complit el ritual de pujar a peu des de Vila-real, concretament des de Sant Pasqual, fins a l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, en allò que per a molts ha esdevingut una pelegrinació laica o més bé un romiatge, donat el seu caràcter festiu, de convivència entre senderistes, i com no, gastronòmic.
Enguany ha sigut un any estrany, de canvis, alguns d’ells no volguts. Hem eixit tard de Sant Pasqual i també de Costur però hem arribat més prompte que altres anys. Al Mas de Flors no hi havia paelló d’arròs sinó de fideus, no hem passat pel mas de la Lloma i el de les Xiquetes sinó per Xous i el Marinet. Però l’esperit de la marxa no ha canviat, ha sigut el mateix de sempre.
Read the rest of this entry
