Consells para vies ferrades
DEFINICIÓ:
Les vies ferrades són itineraris verticals equipats amb material divers: claus, grapes, preses, pasamans, cadenes, ponts tibetans i nepalís i tirolines que permeten d’una manera segura, arribar a zones remotes de difícil accés per senderistes i no avesats a l’escalada. Per garantir-ne la seguretat hi ha instal·lat un cable d’acer durant tot el recorregut, que amb l’arnés, provist d’un disipador d’energia i mosquetons especials de via ferrada (marcats amb una K) ens aseguren en cas de caiguda. La zona clàssica de vies ferrades es troba als Dolomites, encara que també són força populars a França, a Suissa, a Alemanya i poc a poc
HISTÒRIA
Les primeres vies ferrades a Europa: La primera via ferrada data del 1843. A Àustria es va equipar la via normal al pic Hoher Dachstein, amb la finalitat de fer-la més accessible. Posteriorment s’equiparia el Großglockner el 1869 i la muntanya Marmolata el 1903. Vies ferrades
Primera Guerra Mundial: Posteriorment durant la Primera Guerra Mundial es van equipar camins amb finalitats militars al Dolomites, fins que el final de la guerra convertirà aquests camins en itineraris lúdico-esportius.
Vies ferrades a Espanya: A Espanya pioners com Antonio García Picazo van instalar les primeres vies ferrades a partir de 1990. La primera, la via ferrada Teresina, va ser instalada a la muntanya de Montserrat, si bé altres camins van ser equipats anteriorment a la Serra de Guara i a Ordesa.
TIPUS DE VIES FERRADES:
- Via ferrada d’escola: itinerari curt, sense dificultat, dissenyat per a iniciar-se en les vies ferrades.
- Via ferrada deportiva: itinerari més llarg, amb passos complicats però sense perill.
- Via ferrada deportiva/montanya: itinerari ben equipat però d’alta montanya. Suposa sempre més perill pel medi advers que ens envolta (alta muntanya). Podem incloure ací altres itineraris que presenten llargs descensos i aproximacions.
- Via ferrata aventura: itinerari difícil i perillós situat en zones de difícil accés. Per a fer-lo s’han de tindre coneixements d’alpinisme, escalada o altres.
- Camí equipat: Itinerari on la major part del recorregut es fa a peu on podem trobar passos difícils equipats amb qualsevol tipus de ferro. Solen ser de baixa dificultat i no solen requerir material específic.
- Ascensió equipada d’alta muntanya: Itineraris d’ascensió on trobem trams equipats amb algun tipus de ferro. Cal una formació específica.
DIFICULTAT DE LA VIA FERATA:
Per a avaluar la dificultat hem de considerar quatre criteris distints:
- ATH (aspectes atlètics): fa referència a la dificultat física de l’itinerari, i al caràcter atlètic (força de braços) que suposa la via.
- PSI (aspectes psicològics): es te en conte la verticalitat, passos aèris, etc.
- EQU (equipament): qualitat, quantitat i conservació de l’equipament.
- TER (terreny): Tipus de terreny per on es passa.
QUADRE DE DIFICULTATS:
EQUIPAMENT DE LES VIES FERRADES
L’equipament d’una via ferrada està format per dos tipus de dispositius: els d’assegurament i els de progressió:
Dispositius d’assegurament:
- Cable: de seguretat o de vida, sol ser un cable d’acer on ens hem d’assegurar per als casos de caiguda.
- Ancoratges: Són els ancoratges del cable a la paret.
- Parabolts: Hi ha algunes ferrades que no disposen de cable, o que a més del cable, disposen de parabolts per a poder assegurar amb una corda d’escalada.
Dispositius de progressió:
- Graons: és l’element més comú i solen usar-se per a mans i peus. Poden estar recoberts de plàstic per a protegir-los, en eixe cas hem de tindre en conte que potser estiguen rovellats i no ho notem.
- Preses: podem trobar-nos preses artificials per a recolzar els peus (o les mans) i ajudar-nos en algun tram.
- Escales: permeten superar trams molt verticals, comuns en alguns camins equipats.
- Passamans: fets amb barres de ferro o amb cable, per als passos horitzontals sobretot.
- Ponts i passarel·les: Són espectaculars i divertits, hi ha de diferents tipus (tibetans, tirolines, etc.)
- Cadenes i cordes: solen estar en trams fàcils i als camins equipats.
MATERIAL PER A FER UNA VIA FERRADA:
- Casc: Molt important en cas de caiguda fortuïta de pedres.
- Arnés: Millor comprar un arnés regulable a les cames i còmode. Això ens facilitarà la feina, independentment de la roba que portem.
- Dissipador: Element que en cas de caiguda amortirà el cop. N’hi ha de diferents tipus, el millor es consultar un especialista per comparar models i escollir el que més ens convé. Es totalment desaconsellable fer una via ferrada sense un disipador d’energia.
- Guants: Com les grapes són de ferro, els guants ens aniràn bé per protegir-nos. Molt recomenable i a vegades indispensable.
- Calçat: Es recomana calçat còmode, amb sola gruixuda i que no rellisqui. Tampoc cal un calçat molt tècnic.
- Tercera baga: No es considera imprescindible pero en moments compromesos ens permetrà descansar.
- Vuit & Corda: Per tornar rapelant i asegurar passos complicats.
TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ
Hi ha diferents tècniques de progressió:
-
Progressar en solitari assegurats al cable de seguretat amb el dissipador. És el mètode habitual i ràpid per a progressar per una via. Cal tindre en conte que mai hem d’estar solts, sempre tindrem un dels dos mosquetons de seguretat al cable, per tant per a passar els ancoratges passarem primer un mosquetó i després l’altre. Si ens cansem podem anclar-nos als graons i descansar.
Mai ha d’haver més d’una persona per cada tram del cable de seguretat. Sense un dissipador, assegurats només amb cordinos una caiguda de 4 metres podria partir-nos en dos la columna i matar-nos o deixar-nos paralítics.
-
Progressar amb corda: es tracta de pujar encordats com si d’una via d’escalada es tractara, es tracta d’un mètode més lent però més segur, sobretot per als segons de cordada. Pujarem amb una corda dinàmica i passant les cintes exprés als ancoratges del cable, als graons o, millor encara, a les xapes especialment indicades. Podem pujar fent reunions o progressar en ensamble (el primer posa segurs i el segon els lleva).
Permet assegurar els passatges delicats i redueix el factor de caiguda sempre que utilitzem cordes dinàmiques.
PERILLS DE LES VIES FERRADES
- Caiguda: En cas de caiguda cal tindre en conte el factor de caiguda i la força de xoc. Sense un dissipador d’energia o una corda dinàmica i amb un factor de caiguda alt (5 metres amb un cordino de 60 cm) el resultat pot ser mortal. Antigament s’usaven trossos de corda dinàmica de 3,5 metres i alguna placa per a reduir la força de xoc, hui en dia hi ha al mercat productes pensats per a les vies ferrades que dissipen l’energia i redueixen la força de xoc a suportar pel nostre cos, ara bé no solen suportar més d’una caiguda, cal renovar-los després que ens salven la vida.
- Pedres: És molt habitual trobar-nos pedres soltes a les vies, sobretot perquè les ferrades es solen fer a parets amb roca no molt bona per a escalar, per tant cal anar amb conte de no tirar pedres a qui puga pujar darrere i avisar en cas de caiguda. Per suposat el casc sempre l’hem de dur al cap.
- Metereologia: En cas de pluja la dificultat de la via augmenta i en cas de tronada el cable de seguretat es convertirà en un parallamps magnífic, per tant és millor que no ens pille pujant ni prop.
- Mal estat: Per precaució sempre hem de desconfiar de l’estat dels ferros, fins i tot aquells que semblen en bon estat poden estar rovellats per dins, no ens fiem mai d’un sol graó, ni confiem que el cable de seguretat aguantarà la caiguda.
- Inexperiència: Si no tenim experiència en vies ferrades alguns passatges se’ns poden fer molt complicats. D’altra banda hem de saber usar correctament tot el material que duem, tant de protecció com d’assegurament. Una via ferrada és una escalada per a senderistes, però no deixa de ser una escalada amb tot el perill que comporta.
- Cansament: Si l’itinerari és molt llarg, vertical o amb passos difícils el cansament acumulat pot fer que ens fallen les forces i tinguem algun accident. Cal menjar i beure en vies llargues, i descansar sempre que puguem, en zones còmodes o anclats a un graó.
- Vertígen: Hi ha vies ferrades amb passos molt aèris, ponts tibetans, etc. Si ens entra vertígen o por podem arribar a tindre un accident. Cal tranquilitzar a la persona nerviosa i si podem assegurar-lo amb una corda des de dalt. De totes maneres el millor és abandonar la via el més prompte possible.
CONSIDERACIONS FINALS
Els consells que hem apuntat són només això: consells, i per tant pretenen servir per a millorar la nostra formació i coneixements a l’aproximar-nos a les vies ferrades, però no són suficients per a enfrontar-nos amb total seguretat amb una paret, per tant mai està de més fer un curset de formació amb monitors titulats o començar les nostres primeres ferrades acompanyats d’un guia de muntanya titulat que ens ensenyarà tot allò necessari per a moure’ns per la muntanya amb seguretat.
BIBLIOGRAFIA:
Forés, Sánchez i Sánchez Nuevas ferratas y caminos equipados Ed. Desnivel, Madrid, 2007
Increible article Xavier, ara li tenim que traure partit 🙂
A la web he penjat tracks i waypoints per a GPS.
Podeu trobar més informació sobre ferrates:
Ferrata de la roca del figueral a la Serra en Galzeran:
http://www.clubtrepacastellet.com/
i a diversos articles a esta web.
Ferrata Fantasma:
Al nou llibre d’Ernesto López de l’escalada en Montanejos es troba la ressenya, a més:
http://nosolokayak.blogspot.com/
http://bailandoconlaroca.blogspot.com/2008/02/la-ferrata-fantasma.html
Ferrata Pirata:
Al llibre d’Ernesto hi ha la ressenya, actualment està desequipada, més informació:
http://bailandoconlaroca.blogspot.com/2008/03/ferrata-pirata-desequipada-nooooo.html