Centre Excursionista Vila-real

Archive for abril 24th, 2008

DEFINICIÓ:

Les vies ferrades són itineraris verticals equipats amb material divers: claus, grapes, preses, pasamans, cadenes, ponts tibetans i nepalís i tirolines que permeten d’una manera segura, arribar a zones remotes de difícil accés per senderistes i no avesats a l’escalada. Per garantir-ne la seguretat hi ha instal·lat un cable d’acer durant tot el recorregut, que amb l’arnés, provist d’un disipador d’energia i mosquetons especials de via ferrada (marcats amb una K) ens aseguren en cas de caiguda. La zona clàssica de vies ferrades es troba als Dolomites, encara que també són força populars a França, a Suissa, a Alemanya i poc a poc

HISTÒRIA

Les primeres vies ferrades a Europa: La primera via ferrada data del 1843. A Àustria es va equipar la via normal al pic Hoher Dachstein, amb la finalitat de fer-la més accessible. Posteriorment s’equiparia el Großglockner el 1869 i la muntanya Marmolata el 1903. Vies ferrades

Primera Guerra Mundial: Posteriorment durant la Primera Guerra Mundial es van equipar camins amb finalitats militars al Dolomites, fins que el final de la guerra convertirà aquests camins en itineraris lúdico-esportius.

Vies ferrades a Espanya: A Espanya pioners com Antonio García Picazo van instalar les primeres vies ferrades a partir de 1990. La primera, la via ferrada Teresina, va ser instalada a la muntanya de Montserrat, si bé altres camins van ser equipats anteriorment a la Serra de Guara i a Ordesa.

Read the rest of this entry »

• Ay, ay, ay!! Ens mullarem!! Uy!! Quin temps més roin!! Millor ens quedem ací a vore si s’aclareix el dia.

Aquestes eren les idees que ha tots se’ns passaven per el cap el diumenge pel matí mentre ens preníem un cafenet i quelcom de picar al bar restaurant Tivoli de Vilafames. La veritat es que el dia no havia començat molt bé, encara que es un poc injust dir-ho perquè tan sols feia unes hores que el sol deuria d’haver eixit, així que van decidir donar-li la nostra confiança i un poc de temps per mamprendre camí un poc més tard.

L’eixida de Vilafames la van fer per la part de dalt del poble, pujant per un carreronet a ma esquerra pocs metres abans d’arribar a la famosa pedra tombada de Vilafames. Passant la font de Sant Anton vam començar a baixar per uns del camins empedrats en direcció a la senda que més avall ens duria a la font de la Trisiola, però com que estava ploviscant vam decidir triar un camí més curt, senzill i dreturer que l’inicialment previst per lo que van arribar fins la carretera i en la rotonda vam creuar per agafar una pista asfaltada per tal d’anar en direcció a la Cova del Bolimini, passant per el mas de les Coleres.

La cova va agradar a la gent, dins s’estava d’allò més bé, i desprès de les paraules de Xavier i d’algun que altre esvaró i culada vam eixir d’ella per continuar camí per la senda que eix a dalt mateix de la boca de la cova per a arribar a un altra pista formigonada.

Poc a poc ens anàvem acostant a una de les parts que més va sorprendre a la gent, la Rambla de la Viuda, abans però vam fer una petita parada per menjar alguna cosa i beure a la font de la Penella. Com hem comentat, la Rambla de la Viuda va sorprendre a tots, primer per les seues dimensions, i segon per el paisatge tant estrany i diferenciat del dels voltants que ofereix al caminant, sobretot quan aquest està al ben mig d’ella.

Guanyada l’altra riba de la rambla, deixant enrere el seu irregular cau ple de cudols i ripios, pugem deixant a esquerra un camp conreat (sense trepitjar-lo) per tindre al nostre abast immillorables vistes de la rambla i poc a poc anar acostant-nos al lloc elegit per dinar, aprop dels masos de Formany.

Ben menjats i ja menys cansats iniciem l’última part de l nostre camí, ja sols ens quedem de 4 a 5 kilòmetres i no son els més pesats.

Arribats a Les Useres ja sols en falta esperar l’arribada de l’autobús, mentrestant uns i altres aprofitem per pegar un mosset, descansar i gaudir del poc sol que hem vist avui.

A final de comptes van ser casi 15km, més fàcils de lo previst inicialment (com ja em dit abans) amb 520 metres de ascensió acumulada aproximadament, lo que en principi pareixia un inconvenient (la fina pluja inicial i el poc sol que feia) ens va ajudar a arribar més sencers a tots al nostre destí, no hi ha mal que per bé no vinga!!

 

 

 

A la galeria ja teniu les fotografies disponibles, si algú vol que apareguen fotos seues que les envie al Centre Excursionista de Vila-real per correu electrónic: cevila-real@gmail.com indicant a l’assumpte que son de l’exidida del dia 20 d’abril de 2008 de Vilafames a les Useres, i indiqueu si voleu que posem el nom l’autor de les fotos.

Fins la pròxima eixida i moltes gràcies a tots de part del Centre Excursionista de Vila-real.

ver: Imagenes de la Ruta