Centre Excursionista Vila-real

Archive for abril, 2008

Segun me indica Joan Batalla este fin de semana hay una peregrinacion de Cati a Sant Pere de Castellfort podeis encontrar ir a su web pulsando el siguiente enlace

Pulsa sobre las imagenes para verlas mas grandes

 Al terme d’Eslida s’han balissat 3 nous senders, dos Prs i un Sender Local, que ens permeten conèixer els racons més interessants del terme: el PR-CV-138 que des d’Eslida puja al coll roig i se’n va cap a la Nevera de Castro, baixant a Xovar per les Mines de l’Hembrar i la Fuente Fresca; el PR-CV-352 que puja pel camí vell d’Eslida a Xovar fins a les tres creus, desviant-se per a pujar al puntal de l’Aljub i tornant a Eslida pel Coll de Barres i la font de les escaletes, i el que ressenyem a continuació: el SL-101 Font del s Llops – Coll roig.

Leer mas

Esta mañana he aparecido en el labrador con dos rutas preparadas, una para buscar el geocache de los organos de Benitandus y otra la subida de Ain al batalla que documento muy bien Jose Talon hace unos dias en esta pagina.

Al llegar Joan Batalla nos ha comentado de hacer una ruta por “El Mollet”, y como para mi era nueva pues alli nos hemos ido.

La ruta comienza en la roca de Borriol y tras coger un pequeño tramo asfaltado iniciamos una subida por un tramo de camino, bien definido y muy limpio que nos va llevando poco a poco hasta la cima donde almorzamos. La vista de Sant Joan de Moro y de Alcora es impresionante y desde alli comenzamos el descenso que nos llevara hasta la ermita de San Miquel donde hay una fuente con agua y desde donde comenzaremos el regreso, el regreso que nos llevara por la nueva ermita de San Vicente de San Juan de Moro, donde hay otra fuente y al coche.

Ver: Galeria de imagenes
Descargar:

  El mollet (15,3 KiB, 1.017 hits)

Es tracta d’una ruta pel terme de la Vall que ix des d’on s’acaba l’asfalt del camí del Castell, pujant al castell per la seua vessant més dura (amb passos de I grau on ens tocarà ficar les mans), i baixant per la vessant nord.

Continuem d’ací cap al coll del Bledar per una senda de mal peany per culpa dels bous i la malea que la tapen, i pujant des del coll del Bledar al Pic de Font de Cabres o Puntal de Nules per la via “cordata”, és a dir el PR on hi ha ficades cordes.

Des d’ací baixem per la cara nord del pic a agafar el PR i abans d’arribar als corrals de Turmo ens desviem per una bona senda a baixar al barranc de l’horteta.

Des del barranc encetem la pujada a Penyalba, molt dur l’últim tram després de passar la senda de caçadors, amb pedra solta i molta pendent.
Leer mas

DEFINICIÓ:

Les vies ferrades són itineraris verticals equipats amb material divers: claus, grapes, preses, pasamans, cadenes, ponts tibetans i nepalís i tirolines que permeten d’una manera segura, arribar a zones remotes de difícil accés per senderistes i no avesats a l’escalada. Per garantir-ne la seguretat hi ha instal·lat un cable d’acer durant tot el recorregut, que amb l’arnés, provist d’un disipador d’energia i mosquetons especials de via ferrada (marcats amb una K) ens aseguren en cas de caiguda. La zona clàssica de vies ferrades es troba als Dolomites, encara que també són força populars a França, a Suissa, a Alemanya i poc a poc

HISTÒRIA

Les primeres vies ferrades a Europa: La primera via ferrada data del 1843. A Àustria es va equipar la via normal al pic Hoher Dachstein, amb la finalitat de fer-la més accessible. Posteriorment s’equiparia el Großglockner el 1869 i la muntanya Marmolata el 1903. Vies ferrades

Primera Guerra Mundial: Posteriorment durant la Primera Guerra Mundial es van equipar camins amb finalitats militars al Dolomites, fins que el final de la guerra convertirà aquests camins en itineraris lúdico-esportius.

Vies ferrades a Espanya: A Espanya pioners com Antonio García Picazo van instalar les primeres vies ferrades a partir de 1990. La primera, la via ferrada Teresina, va ser instalada a la muntanya de Montserrat, si bé altres camins van ser equipats anteriorment a la Serra de Guara i a Ordesa.

Leer mas