Centre Excursionista Vila-real

Puig Campana “El 3.000 Valencià”

<

p style=”text-align: justify”>

<

p style=”text-align: justify”> Data: 5 abril

<

p style=”text-align: justify”> Característiques: Recorregut circular (15 km.) i cim (1.408 m).

<

p style=”text-align: justify”> Distància: 15 km.(des de la Font del Molí)

<

p style=”text-align: justify”> Desnivell: 1.230 m. (en 5 km.!!)

<

p style=”text-align: justify”> Temps: (per a grup nombrós i heterogeni, sense parades)

<

p style=”text-align: justify”> Font del Vaig Molí – Coll del Pouet: 2h 15 mnt

<

p style=”text-align: justify”> Coll del Pouet – Cim: 1h 30 mnt

<

p style=”text-align: justify”> Cim -.Font del Molí: 3h 45 mnt

<

p style=”text-align: justify”> Total: 7h 30 mnt

<

p style=”text-align: justify”> Duresa: Alta o molt alta, requereix hàbit de muntanya. Desnivell molt fort.

<

p style=”text-align: justify”>Per a qui ho desitje és pot plantejar una alternativa més suau sense fer cim.

<

p style=”text-align: justify”> Dificultat: Mitjana: un 60 % per senda amb freqüents trams de sol irregular i pedreres.

<

p style=”text-align: justify”> Llocs d’interés:

<

p style=”text-align: justify”>- Font del Molí

<

p style=”text-align: justify”>- Cim 1.406 m

<

p style=”text-align: justify”>- Tall de Roldan, coll del Pouet, coll del Llamp.

<

p style=”text-align: justify”>- Panoràmiques dels muntanyes de la Marina Alta i Baixa (Aitana, Bèrnia, Ponoig, Serra Gelada, Montgó, Bèrnia, Segària, Carrascar de Parcent, Laguart… si l’oratge ho permet!!).

<

p style=”text-align: justify”> Distància des de Vila-real: 221 km. (199 km per autopista), 2 hores 15 mnt.

<

p style=”text-align: justify”> Recomanacions:

<

p style=”text-align: justify”> A principi d’abril podem trobar-nos un dia molt fred o un dia de ple estiu, tindre molt en compte els informacions meteo i adequar la nostra vestimenta.

<

p style=”text-align: justify”> En un 60 % el recorregut és fa per senda, i en un 40 % per terreny pedregós amb fort desnivell, imprescindible calçat de muntanya amb sola adherent.

<

p style=”text-align: justify”> Si el dia és solejat, portar gorro, ulleres de sol, crema solar i almenys 3 litres d’aigua per persona (hi ha una font a l’inici del camí).

Portar DNI i targeta federativa.

<

p style=”text-align: center”> Perfil, mapa i ruta:

<

p style=”text-align: center”>

<

p style=”text-align: justify”>Descripció física:

<

p style=”text-align: justify”> El Puig Campana es una muntanya situada al centre de la comarca de la Marina Baixa, en el terme municipal de Finestrat i a 10 km de la costa. Forma part de la Serralada Prebètica, al sud-est de la Península Ibèrica. Amb una altitud de 1.406 metres, es tracta del segon cim més elevat de la província d’Alacant (el primer es Aitana 1.556 m.).

<

p style=”text-align: justify”> A la seua punta cònica presenta dos cims, el situat a ponent presenta una gran fractura o portella, coneguda arreu amb el nom històric d’El Portell, encara que rep altres noms mitològics com el “tall de Rotlan”.

<

p style=”text-align: justify”> La llegenda del Puig Campana

<

p style=”text-align: justify”> La tallada que presenta el cim del Puig Campana ha donat lloc a nombroses llegendes. L’heroi francés Rotlan, comandant de Carlemany, es va embolicar en una lluita ferotge amb un cabdill moro que es va presentar al cim del Puig Campana. En un moment en què el cabdill moro va caure a terra, Rotlan va alçar la seua espasa, Durandal, per a, descarregant-hi tota la seua fura, donar-li el colp final; tanmateix, l’esquivà però degut a la immensa força amb què va fer el colp, va tallar un gran tros de la roca, que va caure a la mar. Aquesta roca seria el que coneixeríem com a l’Illa de Benidorm.

<

p style=”text-align: justify”> També hi ha moltes versions d’aquesta llegenda en què Rotlan ho va fer per l’amor d’una dona evitant la seua mort per un malefici i altres en què l’heroi no és Rotlan sinó Sant Jaume Apòstol, també lluitant contra un cabdill moro, i el colp el va fer amb el seu cavall donant una guitza al Puig Campana.

<

p style=”text-align: justify”> Vegetació:

<

p style=”text-align: justify”>Pel seu valor endèmic o per la seua escassesa, cal destacar les següents espècies vegetals:

<

p style=”text-align: justify”>l’auró (acer granatense)

<

p style=”text-align: justify”>el marfull (viburnum tinus)

<

p style=”text-align: justify”>la corona de rei (saxifraga longifolia)

<

p style=”text-align: justify”>el teix o vareta d’or (taxus baccata)

<

p style=”text-align: center”>

<

p style=”text-align: justify”>Penyal D’Ifac “Una Muntanya dins la Mar”

<

p style=”text-align: center”>

<

p style=”text-align: justify”> Data: 6 abril

<

p style=”text-align: justify”> Característiques: Pujada al cim (323 m) des de nivell del mar. Parc Natural.

<

p style=”text-align: justify”> Distància: 8 km.

<

p style=”text-align: justify”> Desnivell: 320 m.

<

p style=”text-align: justify”> Temps: (per un grup nombrós i heterogeni, sense parades)

<

p style=”text-align: justify”> Inici – Mirador l’Atalaya: 1h 00 mnt

<

p style=”text-align: justify”> Mirador– Cim: 45 mnt

<

p style=”text-align: justify”> Regrés: 1h 45 mnt

<

p style=”text-align: justify”> Total: 3h 30 mnt

<

p style=”text-align: justify”> Duresa: Mitjana. Recorregut curt i costerut.

<

p style=”text-align: justify”> Dificultat: Mitjana: senda que en alguns trams pedregosos requereix l’ús dels mans.

<

p style=”text-align: justify”> Llocs d’interés:

<

p style=”text-align: justify”>- Mirador de l’Atalaya

<

p style=”text-align: justify”>- Cim

<

p style=”text-align: justify; margin-left: 54pt”>- Vistes espectaculars sobre la costa i panoràmiques dels muntanyes proproperes (Aitana, Puig Campana, Bèrnia, Ponoig, Serra Gelada, Montgó, … si l’oratge ho permet!!).

<

p style=”text-align: justify”> Distància dónes de Vila-real: 194 km. (185 km per autopista), 2 hores.

<

p style=”text-align: justify”> Recomanacions:

<

p style=”text-align: justify”> Imprescindible calçat amb sola adherent.

<

p style=”text-align: justify”> Respectar els normes del Parc Natural: és tracta d’un espai natural protegit. Per a contribuir a la seua conservació hem d’intentar visitar-ho fent el menor soroll possible, no eixir de les sendes delimitades, respectar als animals i plantes, no encendre foc, respectar els normatives forestals, i no deixar fems, residus ni empremtes del nostre pas.

<

p style=”text-align: justify”> Portar DNI i targeta federativa.

<

p style=”text-align: justify”>Mapa:

<

p style=”text-align: center”>

<

p style=”text-align: justify”> El Penyal d’Ifac és un parc natural del País Valencià. Es localitza a la població de Calp (Marina Alta).

<

p style=”text-align: justify”>Orografia

<

p style=”text-align: justify”> El Penyal d’Ifac és una enorme massa calcària que cau de manera abrupta des dels seus 332 m d’altitud màxima i s’uneix a terra per un istme detrític. Degut a les seues característiques físiques és un vèrtex geodèsic de tercer ordre que en el seu moment fou utilitzat per a la triangulació d’Espanya.

<

p style=”text-align: justify”> Des que a principis del segle passat va ser obert el túnel que travessa una de les parets per la part nord-est, es pot ascendir per un camí fins al cim.

<

p style=”text-align: justify”> Al seu entorn destaquen les Salines de Calp que, segons Jessen, formaven una llacuna que en temps dels grecs, s’estenia des del Penyal fins a les muntanyes més pròximes. Posteriorment, va ser tancada per un cordó i reblida per arenes transportades pel vent. La llacuna va ser convertida més tard en salines, que van ser abandonades al segle XVII per després ser novament recuperades.

<

p style=”text-align: justify”> Amb les seues 45 hectàrees protegides, podem afirmar que s’hi tracta d’un dels parcs europeus de menor extensió. Tanmateix, les característiques bioclimàtiques, la naturalesa dels seus sòls bàsics, la situació i orientació, conferixen una gran singularitat i varietat a la flora i vegetació amb la qual compta. En les seues observacions (1795), el botànic Cavanilles ja va saber apreciar la riquesa de flora i fauna d’este monument natural.

<

p style=”text-align: justify”>Vegetació

<

p style=”text-align: justify”> Diferents comunitats vegetals conformen la vegetació del Penyal.

<

p style=”text-align: justify”> A les grans parets de roca es desenvolupa una vegetació rupícola especialitzada a colonitzar clivelles, fissures i represes on s’hi acumula un poc de sòl. Formant part d’esta vegetació figuren nombrosos endemismes, com la pràcticament extingida silene d’Ifac, la farigola autòctona, el teucri d’Ifac, la roseta de penya o el desferracavalls.

<

p style=”text-align: justify”> Als nivells mitjans i alts del vessant septentrional es desenvolupa una vegetació arbustiva d’orles, que comprèn la màquia de margalló i savina negra. Esta comunitat, constituïda per la savina negra, el margalló, l’aladern, la ginesta borda, etc., és sumament interessant, ja que representa un reducte del Terciari que va restar aïllat a l’inaccessible penyal i no va ser envaït per carrasques i roures, etc. (gènere Quercus).

<

p style=”text-align: justify”> Als sòls profunds es desenvolupa una variant d’esta comunitat amb el pi blanc. Als nivells baixos del vessant septentrional, la vegetació arbustiva d’orla comprèn la màquia de llentiscle i ginestó valencià, constituïda pel ginestó valencià, el llentiscle, el lligabosc, l’esparreguera, el càdec, la rogeta, la vidriella, així com el margalló i altres.

<

p style=”text-align: justify”> També creixen al Parc Natural les comunitats pròpies de les últimes etapes de la sèrie de regressió vegetal, la vegetació de pastius i la vegetació de brolles i timonedes. Dins d’esta última destaca l’heliantem cap de gat, espècie rara a terres valencianes.

<

p style=”text-align: justify”> Així mateix, a la zona entorn de les cases de la base del Penyal es desplega una vegetació nitròfila, pròpia de llocs molt antropitzats sotmesos a una elevada aportament de matèria orgànica.

<

p style=”text-align: justify”>Fauna

<

p style=”text-align: justify”> Com a la resta de la Marina Alta, és notable la seua riquesa malocològica en espècies de moluscos pulmonats terrestres. També és d’interés la presència de coleòpters, i particularment, les seues colònies d’aus.

<

p style=”text-align: justify”> En el parc s’hi citen unes 80 espècies distintes d’aus entre les nidificants, les migratòries i les errants. Destaca la presència del falcó de la reina, de la corba marina emplomallada i del territ variant. Fan niu el falcó peregrí, la falcia pàl·lida i el gavinot argentant del mediterrani.

<

p style=”text-align: justify”>Història

<

p style=”text-align: justify”> Al Penyal d’Ifac s’han establit diversos poblats des de temps remots. Al peu del massís, en el seu vessant occidental, es va establir un poblat iber entre els segles IV-III a.C. En época romana, la població va descendir a l’istme que unix el Penyal amb el continent, però troballes de ceràmiques i peces numismàtiques permeten afirmar que a l’Edat Mitjana es van tornar a habitar els vessants del Penyal. Tanmateix, els continus atacs de navegants des del mar obligaren als seus habitants a descendir cap al poble de Calp, i crear un sistema de vigilància per a fer front a les incursions pirates.

<

p style=”text-align: justify”> En les seues proximitats, a la platja de Bol, se conserven les ruïnes dels “Banys de la Reina”, que ja havia descrit Escolano i on Cavanilles va descobrir l’existència d’una antiga mansió de caire aristocràtics. Els especialistes apunten que, segurament, es devia tractar d’una factoria romana dedicada a granja de peixos o a l’elaboració del garum romà (conserves de peix).

<

p style=”text-align: justify”> El Penyal d’Ifac va pertànyer al municipi de Calp fins al 1862, any en què va passar a mans privades. Posteriorment, va anar passant per distints propietaris fins que va ser adquirit per la Generalitat Valenciana poc abans de la seua declaració com a Parc Natural.

<

p style=”text-align: justify”> Durant este període de més de cent anys en els quals el Penyal ha sigut propietat privada, s’han succeït actuacions de diversa índole; a principis de segle s’hi van construir dos camins pel seu vessant septentrional, el que dóna accés a la base, on s’aixecaren dues vivendes, i el que ascendix fins al cim, incloent el túnel que permet salvar la paredassa de la cara nord.

<

p style=”text-align: justify”>Alotjament:

<

p style=”text-align: justify”> Hotel Bali: ****, Benidorm. Mitja Pensió (buffet lliure).

<

p style=”text-align: justify”>Transport:

<

p style=”text-align: justify”> Autobús privat.

<

p style=”text-align: justify”>Preu:

<

p style=”text-align: justify”> 72 €

<

p style=”text-align: justify”>Eixida:

<

p style=”text-align: justify”> Disabte 5 d’abril a les 7:00 als Lluisos.

Guia:

<

p style=”text-align: justify”> Juanjo Chorro (juan0000@ozu.es)

2 Responses to “Muntanyes de Alacant”