Donar a conèixer la senda creada i netejada per gent del Centre Excursionista de Vila-real i amics que baixa del Pic Batalla i arriba fins el SL d’Aín per a que d’aquesta forma es xafe per més gent cada volta per a que es conserve en bon estat.

Per a més informació:

Aquí teneis algunas fotografias de la ultima via ferrata que hemos hecho.Tal como podeis leer en el encabezamiento se trata de la via ferrata Roca Figueral que se  encuentra en Serra d’Engarceran y que ha sido equipada por el club Trepa Castellet  y la asociación Amics de la Muntanya.

Ferrata muy interesante que ha servido para el bautismo en este tipo de actividad  para el bueno de Jesús y para que Pascual amplie su currículum como guia.Senderismo,alta montaña,escalada y ahora ferratas.Para mi ver como tengo La suerte de contar con buenos amigos dispuestos a acompañarte en todo tipo de aventuras.

Bueno,al grano.

Se nota que no tengo ni idea de cómo hacer estas presentaciones,¿no?.Bueno lo que importa es que tengais una idea aproximada de la via y de su entorno asi que os paso alguna foto mas aunque el diseño sea un desastre. Lo que si es muy importante y no quiero olvidarlo es lo relacionado con el material necesario para realizar este tipo de actividad y que para iniciaros en estas vias os dirijais a Pacual Gimeno,Juano Chorro,Xavi Llop o Alvar Manrique.No actueis imprudentemente y seguir el pie de la letra todas las indicaciones que os puedan hacer.

Material: -Casco -Guantes -Arnes -Cinta con mosqueton de seguridad -Disipador (Indispensable).

Para mas información:

club trepacastellet

Descargar:

via ferrata Roca Figueral (formato pdf)

Espero que la proxima presentacion tenga mejor aspecto y que,ademas de Pacual,nos atrevamos a soltar una mano del peldaño y cojamos la camara. Os aseguro que no es facil. Un saludo.

Pepe Montes.

Puig Campana “El 3.000 Valencià”

Data: 5 abril

Característiques: Recorregut circular (15 km.) i cim (1.408 m).

Distància: 15 km.(des de la Font del Molí)

Desnivell: 1.230 m. (en 5 km.!!)

Temps: (per a grup nombrós i heterogeni, sense parades)

Font del Vaig Molí – Coll del Pouet: 2h 15 mnt

Coll del Pouet – Cim: 1h 30 mnt

Cim -.Font del Molí: 3h 45 mnt

Total: 7h 30 mnt

Duresa: Alta o molt alta, requereix hàbit de muntanya. Desnivell molt fort.

Per a qui ho desitje és pot plantejar una alternativa més suau sense fer cim.

Dificultat: Mitjana: un 60 % per senda amb freqüents trams de sol irregular i pedreres.

Llocs d’interés:

- Font del Molí

- Cim 1.406 m

- Tall de Roldan, coll del Pouet, coll del Llamp.

- Panoràmiques dels muntanyes de la Marina Alta i Baixa (Aitana, Bèrnia, Ponoig, Serra Gelada, Montgó, Bèrnia, Segària, Carrascar de Parcent, Laguart… si l’oratge ho permet!!).

Distància des de Vila-real: 221 km. (199 km per autopista), 2 hores 15 mnt.

Recomanacions:

A principi d’abril podem trobar-nos un dia molt fred o un dia de ple estiu, tindre molt en compte els informacions meteo i adequar la nostra vestimenta.

En un 60 % el recorregut és fa per senda, i en un 40 % per terreny pedregós amb fort desnivell, imprescindible calçat de muntanya amb sola adherent.

Si el dia és solejat, portar gorro, ulleres de sol, crema solar i almenys 3 litres d’aigua per persona (hi ha una font a l’inici del camí).

Portar DNI i targeta federativa. Read the rest of this entry

Hora de salida: 08:00Lugar: Plaza del LabradorGuia: Carles JanesDistancia: 10 kmDificutad:Descripcion: Con Carles Janes como guia visitaremos sitios conocidos de la sierra de Espadan, que en esta epoca y con las recientes lluvias estan en su momento algido.  

Adjunto podeis encontrar un genial documento redactado por Xavier Goterris, en relación a la ruta que se realizara el proximo dia 16 de Marzo, en colaboracion con el S.M.E., trabajos de este tipo son los que te permiten disfrutar el doble de una marxa realizada en la cual al mismo tiempo que realizas ejercicio, conoces lo que estas pisando y comprendes mas el uso y la historia del camino que estas realizando. De lectura muy aconsejable.

El pasado Sabado fuimos a marcar la ruta que se guiara el proximo dia 20 de Abril de la poblacion del Toro a la fuente de los Cloticos para la “gente mayor” del S.M.E. no obstante es una ruta muy facil, de una gran belleza y apta para todos los publicos por lo que la publico aqui por si alguien la quiere aprovechar en los proximos dias de Pascua.

La ruta en concreto corresponde al PR – 63.1 y esta detallada en el libro de Rafael Cebrian Montañas Valencianas VIII que muy amablemente me presto Xavier Goterris, con unas pequeñas modificaciones para llegar hasta el destino.

Una ciutat és com un ésser viu, amb biografia pròpia, amb data de naixença, amb un creixement més o menys harmònic, amb moments de plenitud i altres ombrívols.
Cada un d’aquests instants mereix atenció. Per això, us proposem un recorregut per les restes de la història de Vila-real presents a la nostra vida quotidiana, tot i que desconegudes, emmascarades, de vegades tangibles i altres impalpables, però evidents, que ens faran reviure moments d’una història en el mateix escenari on van tindre lloc.

• Distància aproximada: 20 km cada dia
• Duresa: Mitjana
• Dificultat: Poc difícil
• Transport: En cotxes particulars Actualizacio: AUTOBUS
• Guia: Javier Pitarch i Juan Balaguer
• Eixida: 8:00 del matí des del Llaurador

Observacions: Tornarem a trepijar les terres dels ports 1er. dia: D’Ares a Morella i el 2on. de Morella a Forcall

UN PASSEIG PEL BOHILGUES

Una illa terra endins

El Racó d’Ademús és una de les comarques més accidentades, sorprenents i alhora fascinadores del País Valencià. El Racó és una illa arraconada de natura saludable i rius transparents. Durant molts anys ha sigut un territori remot i allunyat de les pròsperes urbs litorals. La seua principal via de comunicació comercial i social amb València va ser el Túria o ‘río Blanco’ que recorre la comarca de nord a sud. Per aquesta artèria vital han viatjat durant segles i en direcció a la Mediterrània milers de troncs procedents de les extenses i atapeïdes pinades.

La comarca del Racó d’Ademús pertany a la província de València, però està envoltada per aragonesos i castellanomanxecs. Aquesta característica geogràfica ha moldejat la idiosincràsia dels seus habitants.

Read the rest of this entry