Centre Excursionista Vila-real

Sector I per la província de Castelló

Aquest any es compleix el 25 aniversari de la publicació de la topoguia del Sector I del sender de gran recorregut GR-7 a la província de Castelló.

L’edició d’aquesta topoguia va ser l’any 1987. Va estar impulsada per la Coordinadora Nacional de Senders de Gran  Recorregut. Van participar diferents entitats i persones, així per a fer l’estudi van col•laborar:

• El Comité Català de Senders

• El Comité Valencià de Senders

• El Centre Excursionista Buscarró

• El Centre Excursionista de Vila-real

Del marcatge es van encarregar els membres dels dos centres excursionistes abans esmentats. Per al manteniment dels diferents trams també van participar membres del Centre Excursionista de Vilafranca i del Centre Excursionista de Castelló. Tots van estar coordinats pel delegat del GR-7 a Castelló, Josep Antoni Martín.

La topoguia està dividida en cinc etapes, cadascuna d’elles acaba i comença en un poble. El GR-7 entra a la nostra província per Fredes i creua els termes municipals del Boixar, Castell de Cabres, Vallibona, Morella, Ares del Maestrat, Culla, Benassal i Vistabella, on finalitza aquest primer sector al santuari de Sant Joan de Penyagolosa.

Per a commemorar aquest 25 aniversari, el Centre Excursionista de Vila-real ha organitzat la “Travessa 25 aniversari del GR-7 a Castelló, 25 anys fent camí” i es pretén durant l’any realitzar les etapes proposades en aquesta primera topoguia.

Totes aquelles persones interessades a participar de l’activitat poden contactar amb el Centre Excursionista de Vila-real per a informar-se.

Les dates aproximades seran les següents, encara que el Centre Excursionista de Vila-real pot modificar-les per motius organitzatius.

1. FREDES – VALLIBONA:    diumenge 22 de gener de 2012
2. VALLIBONA – MORELLA:  diumenge 11 de març de 2012
3. MORELLA – ARES DEL MAESTRAT:   dimarts 1 de maig de 2012
4. ARES DEL MAESTRAT – CULLA:  diumenge 23 de setembre de 2012
5. CULLA – SANT JOAN DE PENYAGOLOSA:   dijous 1 de novembre de 2012

 

Diumenge 22 de gener: 1r tram: Fredes – Vallibona

 

Distància aproximada: 21 km

Duresa: mitjana

Dificultat: poc difícil

Desnivell positiu acumulat:  552 m

Desnivell negatiu acumulat:  963 m

Eixida: dels Lluïsos a les 6.30 hores

Transport: autobús

Guia: Centre Excursionista de Vila-real

Observacions: portar esmorzar, dinar i aigua. Als pobles es pararà segons la meteorologia. L’esmorzar està previst fer-lo a Fredes, però no es pot confiar que el bar estiga obert. Portar calcer resistent, al tram del barranc de la Gatellera hi ha moltes pedres. L’itinerari és predominantment de baixada, però el tram de la Gatellera, sempre de baixada, es fa pesat i cansat.

L’itinerari triat correspon a l’actual traçat del GR-7.

Descripció de l’itinerari:

Eixim de la part baixa del poble de Fredes. Al moment de començar la marxa creuem la carretera deixant l’asfalt enrere fins al poble del Boixar. Passarem per l’ombria del vèrtex geodèsic Fredes i baixant pel barranc de la Pasquala arribarem fins a uns camps de conreu als peus del Boixar. Creuant el poble per la part alta eixirem en direcció SW creuant la mola del Boixar, baixarem fins a la carretera i el mas de Pau, ara creuant un pinar arribarem al mas Roig i mas de Prades. En aquest darrer tram el camí coincideix durant uns metres amb el camí de la rogativa de Peñarroya. En el darrer mas anirem baixant per dins del barranc de la Gatellera, ja no el deixarem fins que a l’alçada del mas del Grau tinguem Vallibona al davant, en pocs minuts haurem finalitzat el nostre itinerari.

L’any passat tocava celebrar els deu anys d’excursions per la Serra d’Albarracín d’una forma especial, i per tant calia buscar excursions diferents en una serra que, encara que ja la tenim prou xafada, sempre ens sorprèn.

No va poder ser l’any passat per circumstàncies particulars i les excursions proposades van passar a enguany, amb més temps per a preparar-les encara que, per a seguir fidels a la tradició, sense haver fet el recorregut prèviament, per no llevar-li lleva tota la gràcia a les rutes.

 

Així que dissabte a les set del matí ens vam reunir a la plaça del Llaurador els setze components de l’excursió, repartits en quatre cotxes, per a fer camí cap a Orihuela del Tremedal.

Dos hores més tard arribàvem a Orihuela on vam deixar un cotxe i un poc apretats, vam seguir amb els altres tres fins a Orea on havíem de començar la ruta. Abans però vam parar a la fuente los Collados a esmorzar al solet d’un dia ideal per a caminar i que pintava calorós per a l’època de l’any i lloc on estàvem.

Així vora les deu del matí eixíem d’Orea per enfilar la pujada al Cerro de San Cristobal, primer cim del dia. L’eixida del poble és entre els camps de cultiu que l’envolten però només arribar a les faldes del Cerro abandonem la pista i ens endinsem per corriols oberts per les raberes d’ovelles que hi pasturen. Orientant-nos amb el gps i el sentit comú arribem sense massa dificultat a l’ermita de San Cristóbal on eixim del pinar i podem per fi disfrutar del paisatge que ens envolta amb unes magnífiques vistes.

Veiem a la llunyania les muntanyes nevades de Guadarrama, el Moncayo i fins i tot los Picos de Urbión cap al nord, cap a l’oest i més propet el Cerro de San Ginés on anirem l’endemà i Peña Palomera.

Des d’ací pugem al vèrtex geodèsic, uns metres més alt que l’ermita des d’on s’albira el panorama al sud on les boires ens impedeixen distingir clarament les muntanyes, però així i tot s’endevina la Muela de San Juan.

Baixem del Cerro, als peus del qual hi ha una casa forestal que pot usar-se de refugi improvisat en cas de mal temps, i seguim pels prats cap a l’ample Collado de los Santos que ens separa de la Peña de la Gallina, la següent fita.

 

Conforme anem arrimant-nos el bosc domina sobre els prats i als peus de la Peña ens trobem amb un pedregal que cal pujar per assolir el cim. Trobem un vell sender que puja entre les pedres fins al capoll, des d’on, sense senda clara planegem per mirar de trobar la part més alta.

El cim és prou pla i arribem al lloc que sembla més elevat on ens fem una foto de grup.

Seguim el camí cap a l’oest per una suau baixada sota el pinar fins arribar als prats de la ratlla d’Aragó, oberts com taques enmig del pinar.

Travessem el GR-10.1 que segueix paral·lel a la ratlla i enfilem la pujada als Castillejos descartant la senda que puja directa al Caimodorro.

Fem la pujada també sota un espès pinar, acostant-nos a les formacions rocoses de los Castillejos que semblen un castell assolat.

Poc després de passar los Castillejos arribem al cim del mateix nom on trobem fites que recorren la divisòria en direcció al Caimodorro. Baixem un poc i trobem unes fites marcant la senda que puja directament des del GR. A partir d’ací la senda, si bé no és clara, està perfectament enfitada fins el cim del Caimodorro, tot voltat de grans pinars.

Signem al llibre del cim i ens fem la foto de grup. És la tercera vegada que el Centre Excursionista puja al cim del Caimodorro, l’anterior vam trobar neu però aquesta la temperatura és molt diferent i fins i tot hi ha qui va en manega curta.

Baixem del Caimodorro seguint les fites que marquent el millor camí de baixada encara que les perdem un parell de vegades, fins arribar al pla que s’estén just als seus peus on, abandonem les fites, i ens dirigim directament travessant el pinar cap a la Portera.

Eixim a la pista del Caimodorro, just on hi ha l’entrador a la Portera on arribem tot seguit. Es troba ací un refugi lliure en prou bon estat i un mirador (amb panells explicatius) sobre el riu de pedra que baixa del puerto. Dinem i amb el solet i la calor fins i tot hi ha qui fa una becadeta.

Hem de continuar però el camí. Portem bon ritme així que encara farem una pujada més per anar a vore l’ermita del Tremedal.

Baixem per un sender balissat en verd i amb pedres a banda i banda que ens indiquen clarament per on baixar.

Arribem així a la carretera i la travessem per passar per la fuente Majá las Vacas, on hi ha una àrea recreativa i un panell explicatiu del riu de pedra que passa per ací.

Seguim però camí sense entretindre’ns massa. Com anem bé de temps descartem l’opció d’acurtar el camí anant directes a la fuente los Colladillos, pujant a buscar el camino de los de Griegos, per on vam passar fa uns anys camí de Bronchales. La senda puja poc a poc però sense pausa de manera que entre els pins anem tenint un panorama cada vegada més espectacular dels pinars i cims que ja hem fet.

Arribem al capoll i comencem a baixar, primer suaument i després amb una pendent més gran per una pista fins arribar a l’ermita del Tremedal.

Quan ja els primers hem arribat a l’ermita sentim un crit de dolor i és que la nostra companya Barbara ha esvarat i s’ha fet mal al peu. Sembla un esquinç de turmell fort, qui anava més prop d’ella ha sentit fins i tot un crec i la cosa pinta mal. Li fem unes cures d’urgència i uns excursionistes que estan visitant l’ermita s’ofereixen a baixar-la al poble acompanyada per Andrea.

La resta del grup continuem la ruta prevista baixant pel camí que travessa els cingles cap a la Fuente los Colladillos i, des d’ací, travessant los Colladillos per a trobar el camí que baixa de l’ermita i arribant a Orihuela per l’ermita de Santa Bárbara.

Arribem a Orihuela i ens informem de l’estat de Barbara. El metge de guàrdia del poble creu que pot haver algun os trencat i li fa un volant per a l’hospital de Terol. Miquel Cantavella s’ofereix a portar-la a Terol i així mentre la resta del grup fa camí cap al Barrio del Centro d’Ojos Negros on hem de fer nit, Miquel i un servidor acompanyem a Barbara a l’hospital pensant que en un parell de hores podem estar a l’alberg amb la cama escaiolada.

L’hospital de Terol no és molt gran i a urgències només hi ha un parell de persones així que ens atenen prou de pressa. Com que Barbara duia la llicència federativa totes les despeses recauen a la federació, només hem tocat per telèfon per informar i no ens han posat ni posaran cap problema. (animeu-vos a federar-vos).

El metge de guàrdia després de fer-li radiografies fa baixar els traumatòlegs que consideren que s’ha d’operar i ficar una placa per a fixar el turmell. Com li asseguren que l’operaran eixa mateixa nit i l’endemà podrà anar-se’n a casa comencen a fer-li les proves per a l’operació i ens acomiadem d’ella fins demà doncs no vol molestar més i afirma que ja s’apanyarà sola.

Mentrimentres la resta del grup s’ha instal·lat a l’alberg trobant-se amb la sorpresa que la calefacció no funciona i tampoc l’aigua calenta doncs un radiador perd i han hagut d’apagar la caldera.

Arribem a hora de sopar i Pasqual Milla comenta que això s’hauria de poder solucionar, almenys en part. Així mentre uns se’n van a dormir i uns altres a fer-se cubates, Pasqual convenç la dona de l’alberg que li deixe mirar la caldera posant en marxa la calefacció de les habitacions i l’aigua calenta.

Després de tot el dia, el descans, tot i que curt, és reparador.

 

Diumenge ens alcem enjorn i a les huit ja hem desdejunat i recollit les coses. Cristina s’ha ofert per fer-li companyia a Barbara i Jose l’ha duta amb el cotxe a l’hospital. La resta de camí a Pozondón on hem de començar la ruta, fem temps per arribar al mateix temps.

Parem a les cotxeres de l’antic ferrocarril d’Ojos Negros, ara en molt mal estat per culpa del temps, l’oratge i les persones. Ens aturem també al Castell de Peracense que encara està tancat i, deixant un cotxe a Ródenas on acabarem la jornada, ens apretem tots en els altres per anar a Pozondón.

Com que encara no està Jose comencem la ruta per la paramera pelada de Pozondón, seguint l’antic camí d’Almohaja. El primer tros és per un terreny quasi pla cobert només per timó, herbes i alguna argelaga. El paisatge contrasta vivament amb les muntanyes cobertes de pins del dia anterior.

El dia també és radicalment diferent, si ahir el sol ens va calfar hui el dia s’ha alçat núvol i amb un vent que, si no és gelat, és molest.

El vent fred que bufa a la paramera desapareix quan comencem a baixar als barrancs que davallen a la fossa del Jiloca. Amb la vegetació passa el contrari i apareixen bosquets de carrasques i algun roure. El calcari dona pas al rodeno on s’assenta el Castillo de los Ares per on passem al cap de poc, resseguint el PR que uneix Pozondón i Almohaja com també el sender del Parque Cultural d’Albarracín (PCA) que seguirem, a trossos, fins Ródenas.

Pugem a visitar les runes del castell i continuem per la vessant oest per un senderol perdut que ens torna a portar al PR, que seguim per pista fins trobar el Barranco Cardoso. Abandonem ací la pista que baixa per desviar-nos a un gran prat dominat per uns cingles de rodeno on esmorzem a recer del vent.

Després d’esmorzar remuntem el barranco Cardoso que duu un fil d’aigua. Pugem pel llit obert a la pedra roja de rodeno fins que retrobem el Sendero del PCA. Seguim el sender remuntant el barranc per una pista que abandonem al cap de poc per seguir uns metres més per senda fins arribar a la “Piedra del Peruano”, realitzada per l’escultor peruà ….

Continuem barranc amunt, sense senda definida i trobant només de tant en tant alguna fita que marca el sender del PCA fins que, quasi a la capçalera, abandonem el barranc per pujar fins al Castellar, antic poblat ibèric on encara podem vore les restes de la muralla i, a unes penyes prop d’ell, gravats rupestres de la mateixa època.

Arribem així altra vegada als plans de la paramera de Pozondón on seguim rectes cap al Cerro de San Ginés, ja prou a la vora, per una pista que deixa a la dreta les barrancades que baixen al Jiloca i a l’esquerra els plans que pugen cap a Orihuela.

Deixem a la dreta carrasques i pins i a la dreta camps de blat, ara en guaret, fins que el camí que seguim gira a l’esquerra seguint entre el bosc i els cultius mentre que nosaltres seguim recte travessant el bosc, per senders i corriols fins arribar al camí asfaltat que puja a San Ginés.

El travessem i seguim pel mig d’uns camps erms fins tornar a trobar el bosc mixte de pins, carrasques i roures que travessem sense senda fins trobar el sender, ara no molt clar, que puja fins el cim.

Ens arrecerem a l’ermita del vent més fresc, fins que ens fem l’ànim de pujar al vèrtex per fer-nos la foto del cim. Seguidament baixem el més ràpid possible per un ample tallafocs que va directe al Collado del Rayo.

Des d’ací seguim per pista, amb unes magnífiques vistes del Castillo de Peracense, fins arribar a la Peña Grande, on ens arrecerem per dinar.

Acabat el dinar continuem camí, ja prop de Ródenas, eixint del bosc i travessant els camps de blat, ara llaurats, per amples assegadors.

Arribem així a Ródenas on els xofers ens dirigim a recollir els de cotxes a Pozondón, mentre la resta del grup aprofita per visitar el Aljibe d’època àrab o els Navajos (grans piques de pedra rodeno).

Fem parada al poc d’eixir de Ródenas per visitar el castell de Peracense, imprescindible visita de tot qui passa per estes terres i continuem camí de retorn a casa.

Jose Montilla es desvia a Terol per recollir a Cristina i a Barbara, que ja te l’alta, i ens retrobem a Barracas per saludar-la i reorganitzar els equipatges, retornant finalment a casa.

Ací està el track del primer dia:

i ací el del segon dia:

8 de gener de 2012

Partida les Solades

 

Eixida: a les 9 h des de la plaça de la Vila.

Arribada: cap a les 13:30 h.

Distància: 12 km.

Organitza: Centre Excursionista de Vila-real i Caixa Rural.

Col·labora: Ajuntament de Vila-real i Orotana.

Itinerari: Plaça de la Vila – Séquia major – Pont de la Gallega – Les Revalladores – Séquia de Borriana – Alqueria de Marín (Cap Blanc) – Séquia de la Tanda – Xop de Nius – Camí la Mar – Darrer Cedeny – Bassa de rec – Alqueria de la Monja – Rotonda de l’Hospital – Plaça de la Vila.

Obseracions: No és necessari inscriure’s. Els interessats acudiu a les 8:45 h a la plaça de la Vila. (triptic d’informació)

Este diumenge tocava excursió amb xiquets així que a les nou del matí ens hem reunit deu majors i nou xiquets a la plaça del Llaurador per anar de marxa.  N’haviem de ser més però com sempre passa amb els menuts hi ha hagut baixes d’última hora.

La volta l’havia de dur Alvar però per raons d’agenda no ha pogut vindre i hem seguit el seu track; una ruta molt còmoda, fàcil i amb bones vistes llevat d’un trosset a la part final. Però anem a pams.

Hem eixit de l’ermita de Sant Vicent de Borriol, avui al costat de l’autovia, antigament vora el camí real de Barcelona i sempre a la vora d’un camí important. L’ermita està construïda al lloc on va predicar Sant Vicent allà pel segle XV i a la seua vora hi  havia un miliari romà que indicava les distàncies a la Via Augusta, ara traslladat al poble de Borriol.

Després de fer-li visita al sant hem eixit rectes cap al Riu Sec de Borriol que, malgrat el nom, sol dur aigua encara que només siga un filet. L’hem passat i hem girat a la dreta seguint les marques blanques i grogues del PR-CV-378 que uneix l’ermita de Sant Vicent i la de la Madalena a Castelló i que seguirem bona part del recorregut.

Abandonem la vora del riu i girem cap a la muntanya enfilant el fons d’un barranc que es va estretant. Els primers metres estan envoltats de casetes d’estiueig i camps tancats però al cap de poc deixen pas a bancals de garroferes, les primeres encara treballades que, conforme anem remuntant, van deixant pas a camps abandonats i erms on els matolls i els pinars han ocupat el lloc dels cultius.

Remuntem així el barranc dels Porcs pel camí del mateix nom deixant un parell de senders que pugen a la dreta (i per on podríem recurtar la ruta, doncs pugen al camí de la Llobera) fins la capçalera del barranc on, el camí és més costerut per pujar a la Serra del Desert a la partida de la Sima.

Arribem al capoll de la muntanya on trobem el camí de la Llobera que seguim a la dreta, abandonem així el PR que gira a l’esquerra buscant el coll del Mancebo per baixar a Castelló pel Polvorí.

Aprofitem el solet per parar a fer un mos i descansar després de la pujada amb bones vistes de la Plana i la mar. Llàstima que el dia no estiga massa clar. En un dia clar les vistes són excel·lents.

Després de recuperar forces continuem pel camí de la Llobera que passa vora la ratlla del terme de Castelló girant després da la dreta passant per l’ombria del Tossal de la Llobera, coberta per un espès pinar.

Deixem un camí a l’esquerra que baixa a la Coma i continuem recte pel pinar. A la dreta veiem el barranc dels Porcs per on hem pujat i a la dreta ens queda la Coma amb el camp de golf enmig i les urbanitzacions que pugen per la solana.

Passem pel dipòsit d’aigua que abasteix la Coma i al cap de poc la pista es fa senda, primer planera però després baixant amb forta pendent i amb mal peany.

Cal anar amb compte de no caure, sobretot els més menuts. Per sort poc després el camí millora planejant per passar vora els darrers xalets de la urbanització de la Coma.

Baixem a buscar el camí de la Costa que travessa la Coma seguint un vell camí empedrat on, el pas de les motos ha fet desapareixer part de l’empedrat deixant grans trossos de pedra solta que fa de mal caminar.

Arribem així al camí de la Costa, ara convertit en carretera d’accés a la Coma justa a l’altura del Tossal de les Forques.

Hem de continuar per l’asfalt un curt tros fins que ens desviem, sempre a la dreta, per un camí entre els horts de tarongers que voregen el riu. Este és el tros més perillós del camí doncs el trànsit de cotxes és prou gran i malgrat les senyals no van massa esplai.

Ací toca reagrupar-nos doncs a la baixada, cadascú al seu ritme, el grup s’ha estirat.

Continuem per vora riu fins tornar a trobar les passeres per on havíem travessat el riu per retornar a l’ermita de Sant Vicent.

 

Ací està el track de la ruta:

 

Bibliografia:

• Linares i Bayo, Cristià Toponímia dels pobles valencians: Borriol Ed. AVL, València, 2009
• VV.AA. Caminant per Borriol Ed. Comissió organitzadora de les V jornades a la Plana de l’Arc, Borriol, 2000

 

Vila-real, 1 de desembre de 2011

 

Salutacions,

 

Abans de res, i d’acord amb les dates en què estem, rebeu felicitacions anticipades de la mà de tots els que formen el Centre Excursionista. De segur que tindrem ocasions per a celebrar-ho.

Com que en aquesta ocasió són moltes les coses que us volem comunicar, anem directament per feina.

 

 

1. DINAR DE NADAL

 

Arriba de nou el Nadal, i com no, s’acaba un any més ple que mai d’excursions, viatges, activitats…

I, com ja és habitual, des del Centre Excursionista de Vila-real ho celebrarem de la millor manera que podríem fer-ho: amb una excursió pels voltants del nostre poble.

Així doncs, a partir de les 09:00 h del diumenge 18 de desembre us esperem a la Plaça de la Vila. Per començar, el torró i la mistela que no falten.

Posteriorment us convidem a caminar un poc. En aquesta ocasió ens dirigirem a la veïna població de les Alqueries per conèixer aspectes del seu casc urbà, desconeguts per a la majoria. El recorregut d’anada i tornada farà al voltant d’uns 10 km. Aprofiteu l’ocasió per a conèixer allò que tenim més a prop i que mai ens decidim a visitar. A més, és una bona excusa per a fer fam.

 

I, per acabar, el que tots esperem: el dinar. Aneu amb compte aquest any: hem canviat de local per al dinar. Anirem al casal de la Penya La Merla, situat al Raval del Carme, enfront de l’Església dels Franciscans. La paella, les pilotes… i el que vinga després que no falten.

Pregaríem que féreu la vostra inscripció al més prompte possible a la seu del Centre. El preu del dinar és, per als socis,12 €, i per als simpatitzants, 15 €.

Esperem la vostra assistència i col•laboració.

I per a tots i totes els que no puguen assistir, Bon Nadal i Feliç Any 2012.

 

 

2. NADAL SOLIDARI

 

Aquestos anys hem pensat que hauríem de fer un xicotet esforç i col•laborar amb associacions locals que ajuden durant tot l’any famílies i persones que realment ho estan passant malament, així doncs us anime que fiquem el nostre granet d’arena i hi col•laborem.

Els dies que el Centre farà la recollida d’aliments seran el dia 15 de desembre a partir de les 18:00 h de la vesprada en la Seu Social (Plaça la Vila – Edif. Caixa Rural) i el diumenge dia 18 abans del dinar, en el local de la Penya La Merla).

Què hem de portar aquest any?

-Arròs, pasta, llegums (en sec o bé en pots)

- Oli

- Mantes

 

Samarretes Solidàries

Davant de les demandes de gran nombre de socis, ens hem decidit a facilitar l’adquisició de roba amb l’escut del Centre.

Teniu a la vostra disposició samarretes tècniques de mànega llarga (negres) amb l’escut del Centre. S’ha encarregat una primera comanda de diferents talles (S, M, L i XL). A mesura que se n’esgoten les existències, prendrem nota de les demandes per a una nova comanda.

El cost de les samarretes serà de 5 € per als socis.

Amb aquesta aportació mantindrem la iniciativa de ser solidaris.

Anys enrere vam aportar la totalitat de la recaptació del Porrat del dia del Dinar de Nadal als damnificats del terratrèmol d’Haití. L’any passat, integrament a mossèn Guillermo, que està al front de la Parròquia de Santa Sofia. I enguany hem pensat que podríem contribuir amb els guanys generats per la venda de les samarretes al projecte de construcció de cases per a famílies de la comunitat de León (Nicaragua), les quals viuen en l’actualitat en una situació d’extrema pobresa, sense tindre oportunitat d’aconseguir un habitatge que cobrisca les necessitats bàsiques per a viure.

Donarem suport al projecte iniciat l’any 2008 per la penya El Desori del nostre poble. Sabem que tota aquesta col•laboració els arribarà, ja que membres d’aquesta penya viatgen fins a Nicaragua per a veure la situació en què es troben aquestes comunitats.

 

Nota explicativa del projecte de la penya El Desori:  nota desori

 

3. LLICÈNCIES FEDERATIVES

 

Per al vostre coneixement, us fem saber que ja podeu sol•licitar la llicència federativa corresponent al proper exercici 2012.

El cost de la llicència bàsica per a un adult (la més sol•licitada) és de 56,35 €.

Podeu consultar més informació relativa a les diferents tarifes, incloent-hi les prestacions, les condicions i els avantatges, en la pàgina web de la Federació Valenciana:

http://www.femecv.com/sites/default/files/precios_licencias_2012.pdf

Els interessats podeu dirigir-vos a la seu del Centre realitzant l’aportació econòmica corresponent juntament amb una fotocòpia del carnet d’identitat.

Reiterem la conveniència de federar-se per a totes aquelles persones que practiquen habitualment activitats a la muntanya

Recordem que en aquesta ocasió, el Centre no bonificarà el cost de la llicència.

.

 

4. BUTLLETÍ TRIMESTRAL.

El passat dimecres de novembre és va realitzar una reunió relativa al Butlletí Informatiu del Centre. Entre altres assumptes és va parlar de mantenir la periodicitat quadrimestral (abril – setembre – desembre) i de minorar despeses en la distribució. És per això que us demanem que totes aquelles persones que habitualment passeu per la seu del Centre i que pugeu recollir el Butlletí en mà ho comuniqueu.

 

 

5. ESTEM D’ENHORABONA!

L’emissora local de ràdio ONDA CERO ens ha fet reconeixement a la nostra activitat. El proper dijous 15 de desembre a les 20:00 h rebrem la menció especial en els seus premis anuals, en l’apartat de Medi Ambient, per l’organització de la Pujada a Sant Joan de Penyagolosa. Els premis seran entregats en la Sala d’Actes de la Caixa Rural.

Us esperem a tots i totes!

Després, per celebrar-ho i conèixer millor el local del dinar de Nadal, acudirem al local social de la Penya la Merla per fer un “vi d’honor”.

 

 

 

Vila-real, 1 de desembre de 2011

La presidenta

 

 

 

Carmen Broch Duque